"La penúltima ocurrència a aquest propòsit consisteix a descobrir, entre grans escarafalls retòrics ("enorme frau polític", "anomalia legal"...) que Catalunya no s'ha dotat des del 1980 d'una llei electoral pròpia, cosa que ens converteix en un país "de baixíssima qualitat democràtica"".
L'historiador i professor universitari, Joan B. Culla, ha ironitzat a un article sobre "la imaginació i l'enginy" d'alguns opinadors hostils a l'independentisme: "La penúltima ocurrència a aquest propòsit consisteix a descobrir, entre grans escarafalls retòrics ("enorme frau polític", "anomalia legal"...) que Catalunya no s'ha dotat des del 1980 d'una llei electoral pròpia, cosa que ens converteix en un país "de baixíssima qualitat democràtica". I inferir d'aquest fet sens dubte deplorable que, en unes hipotètiques eleccions amb caràcter "plebiscitari", l'eventual majoria absoluta d'escons independentistes no tindria la validesa".
A l'article Qualitats democràtiques Culla hi ha denunciat que "el fet que aquest fet converteixi el Parlament i el Govern catalans en unes institucions espúries, podríem discutir-ho" i ha dit que "en tot cas, ni més ni menys espúries, o democràticament defectuoses, que les Corts Generals i els governs del Regne d'Espanya des del 1978, perquè tampoc el legislatiu estatal no ha modificat des de llavors la manera d'elecció dels diputats a les Corts".
Culla ha continuat: "No obstant això, ningú no ha posat mai en qüestió la legitimitat d'aquestes majories, en ús de les quals tant el PSOE com el PP han aprovat lleis rebutjades per tota la resta de l'espectre parlamentari, han controlat fèrriament altes institucions de l'Estat que haurien de ser arbitrals, han interpretat la Constitució a la seva conveniència i fins i tot ens van ficar a la guerra de l'Iraq. Però, per alguna misteriosa raó, el que és perfectament acceptable a Espanya (tenir la majoria absoluta amb un 44% dels sufragis) constitueix a Catalunya un "contrafur"".
"Per resumir-ho --ha conclòs--: una majoria qualificada del Parlament català va sol·licitar a les Corts autorització per celebrar un referèndum, i li va ser denegada perquè tal cosa no cap a la Constitució. Després, la Generalitat va voler organitzar una consulta no vinculant [...] i tant la llei com la pretensió van ser impugnades i suspeses. En tercer lloc, es va reconvertir la consulta en procés participatiu [...] que va ser objecte de befa i menyspreu perquè amb prou feines van votar 2,4 milions de persones".
"En vista d'això el sobiranisme proposa donar contingut plebiscitari a unes eleccions autonòmiques ordinàries. Ah, però de seguida apareixen els zeladors de guàrdia a denunciar suposats paranys del sistema electoral i a desqualificar preventivament qualsevol majoria! Vaja, que la unitat d'Espanya és sagrada i inqüestionable. Però, per arribar a tal conclusió, no calien intel·lectuals ni acadèmics. Això ja ho tenien clar tots els sergents del cigró que vaig patir durant el meu servei militar" ha sentenciat.