Barcelona ·
El catedràtic de la UPF, Josep Gifreu, ha assegurat que tot i que "fer cinema ha estat i és a Catalunya una empresa de gran risc" i que la història del cinema català "deixa enrere una estela de frustracions en molts aspectes", durant aquesta darrera dècada "el signe tràgic sembla haver activat una reacció generalitzada amb propostes noves i agosarades i amb alguns magnífics resultats".
Gifreu ha indicat a un article a El Punt que les noves produccions cinematogràfiques catalanes "han assolit reconeixement i premis a festivals d'Europa i d'arreu" i que durant aquests anys "el cinema fet a Catalunya, incloent ficció i documentals, no sols ha augmentat considerablement en quantitat, sinó també en qualitat, diversitat i prestigi".
A partir d'aquesta premissa, l'autor de l'article La lluita pel cinema ha assegurat que "caldrà veure com evoluciona en uns pròxims anys plens d'incertesa" sense deixar de banda que en els darrers anys el sector de l'audivisual a Catalunya "el que podríem anomenar el nou cinema català del XXI" perquè "ha aconseguit un alt grau de maduresa que, al meu entendre, es deu a la confluència de quatre factors especialment significatius".
"Primer, una política de cultura -ha continuat Gifreu- concertada amb el sector i amb TV3 amb vista a reunir les màximes sinergies en el desplegament de produccions, coproduccions, finançament, promoció i distribució. La Llei del Cinema ha estat la consagració d'aquesta llarga marxa i ambició. Segon, la potenciació i diversificació del sectors catalans de la producció i de la creació [...]. Tercer, la formació de noves generacions de creadors i de professionals a través de les diverses escoles i facultats universitàries [...]. I darrer factor, i no pas el menor: la complicitat i exigència creixent del públic català en la reclamació d'un cinema propi, en català i de qualitat".
Finalment, Josep Gifreu ha exemplificat aquesta maduresa del cinema en català amb alguns dels títols més coneguts i reconeguts: "L'èxit de Pa negre, amb 13 premis Gaudí i 14 nominacions als Goya, uns bons resultats a taquilla i un previsible llarg recorregut per la xarxa, representa l'èxit d'una lluita tenaç per la dignificació del cinema de casa. Com ho representen tantes altres pel·lícules recents (Herois, Buried, ElisaK, Bicicleta, cullera, poma, La mosquitera, etcètera)".