L'historiador i professor universitari Joan B. Culla ha informat a un article que "és força comú que eleccions legislatives ordinàries prenguin connotacions de plebiscit" ja que "les generals espanyoles de l'octubre del 1982 van ser en bona mesura un referèndum a favor del canvi, de la ruptura històrica que representava en aquell moment l'arribada al poder del PSOE de Felipe González".

"Les generals del març del 2004 --ha continuat argumentant-- van resultar, sobretot a Catalunya, un espectacular plebiscit contra Aznar i els abusos de la majoria absoluta del PP, culminats amb les mentides de l'11-M. ¿És que potser les eleccions gregues del proper dia 25 no seran un plebiscit entre l'acceptació i el rebuig dels dictats de la troica? Heu sentit algú que se sorprengui o s'escandalitzi per això?"

Culla ha denunciat que "resulta absurd" buscar antecedents a les plebiscitàries catalanes "en sistemes cesaristes o bonapartistes", i que resulta "molt sectari al·ludir a les eleccions al Reichtag convocades per Hitler el 5 de març del 1933". "Es pot estar a favor o en contra de la idea d'unes plebiscitàries, per descomptat --ha conclòs Culla-- . El que no es pot és presentar aquest plantejament com una ocurrència de Mas, inspirat per Carl Schmitt".