"La política europea d'emergència ha convertit la política espanyola en un pati molt petit. La figura de Rajoy, tan erràtica i tan semblant a Zapatero, encara empetiteix més aquest paisatge" ha indicat primerament Francesc-Marc Álvaro a l'article Qui té por del president?.

Álvaro ha continuat explicant que en aquest context la Catalunya política "és un espai que malda per no ser completament reduït a perifèria de la perifèria". "Artur Mas ─ha insistit─ surt a fora per lluitar contra aquesta reducció del terreny". En aquest sentit, l'autor de l'article ha recordat que Pujol "feia d'estadista sense Estat propi" i ha sentenciat que Mas "fa d'estadista que no vol tenir res a veure amb l'Estat espanyol".

Álvaro ha dubtat, a l'article, de si les elits catalanes "han comparat prou bé el lideratge de Mas i Rajoy abans de fer segons quins judicis": "No sé si les elits catalanes s'adonen que Mas ja no pot respondre a les velles lògiques de la renúncia revestida de responsabilitat quan, a la Moncloa, la responsabilitat és un concepte que va podrir-se". Francesc-Marc Álvaro ha defensat el President: "Mas és fidel a l'agenda. L'agenda política catalana té com a columna vertebral la reclamació del nou pacte fiscal. Això és bo perquè genera consensos amplis".

"Per a uns, el pacte fiscal significa més comoditat per continuar dins d' Espanya i per a altres un pas definitiu per agafar el camí de l'adéu pacífic i democràtic. El malentès que consigno és d'unes dimensions gegantines i respon a una societat que encara no ha entès el moment històric" ha conclòs.