L'escriptor Lluís Foix ha lamentat a un article que "el més que probable tancament de la televisió valenciana no ha estat per la pressió de l'oposició ni per moviments ciutadans organitzats" sinó que ha caigut "pel seu propi pes, sense que ningú empenyés, víctima de la manipulació, dels escàndols encoberts i de la despesa descontrolada". 

A l'article Canal 9 i el PP Fiox hi ha explicat que una de les "constants" de la televisió valenciana ha estat la "confrontació oberta amb tot el que venia de Catalunya": "Des de la llengua fins a la política i la concòrdia entre dos pobles que tenim moltes més coses en comú que les que ens poden separar".

L'autor de l'article ha dit que ha estat "ridícul" que durant anys TV3 no es pogués veure al País Valencià i Canal 9 no tingués un porta d'entrada a les televisions dels catalans: "No s'ha fet perquè no han volgut els successius governs valencians que han vist en el català un enemic que no existia, atès que valencians i catalans ens entenem a la perfecció parlant la mateixa llengua, es digui com es digui o tingui les varietats idiomàtiques que caracteritzen totes les llengües del món".

Per aquest motiu l'autor de l'article ha sentenciat que aquesta confrontació "era ideològica i política": "La ràdio i la televisió públiques de València han estat un instrument per als governs de torn, però han fet un servei molt feble a dues comunitats unides per la cultura, la història i els interessos comuns. Quina llàstima".

Fois ha fet, finalment, una crida: "Tant de bo que es pugui refundar la televisió pública de València amb una visió més àmplia i més professional. Potser també més dimensionada a les necessitats d'un país que té tot el dret a disposar d'un ens que serveixi als interessos dels valencians".