"La seva reacció hauria de concretar-se ─sense una mala paraula, sense un mal gest, sense una mala actitud─ en la defensa rigorosa i fins a l'extrem dels seus drets [d'Espanya] aprofitant tots els recursos que la seva posició li atorga".
El notiari Juan José López Burniol ha sentenciat a un article publicat al diari La Vanguardia que Espanya hauria de considerar la independència de Catalunya com una "possibilitat real" i hauria de concretar la seva reacció en "la defensa rigorosa i fins a l'extrem" dels seus drets, tot aprofitant els recursos que la seva posició li atorga: "És a dir, el mateix que sens dubte faria Catalunya dins de les seves possibilitats".
L'autor de l'article El replegament d'Espanya ha dit que "no estaria de més" que, arribat el moment de la independència de Catalunya, "el càlcul de la raó moderés els excessos del sentiment", i ha indicat que d'acord amb aquest esquema, "els espanyols haurien de partir del reconeixement sense reserves de la realitat nacional catalana". Precisament aquest fet, ha dit López Burniol, no ha estat "assumit com cal" i per això "ha marcat conflictivament la vida política espanyola durant l'últim segle" i ha provocat, alhora, "una ruptura sentimental evident".
Seguidament, l'autor de l'article ha dit que Espanya i la seva política haurien de regir-se per tres "idees-força": "1. Que l'única forma de preservar avui la unitat d'Espanya és desenvolupant l'estat autonòmic en sentit federal [...]. 2. Que els dos grans partits espanyols haurien de promoure [...] una reforma constitucional que desenvolupi en sentit federal l'Estat autonòmic [...] 3. I que, finalment, caldria deixar la porta oberta perquè la comunitat que així ho decidís pogués escindir-se, previ exercici del dret a l'autodeterminació".
