"Per mesurar adequadament el grau de prudència que cal aplicar a la lectura de les enquestes és útil plantejar-nos les causes dels errors de predicció que cometen".
El politòleg Jordi Muñoz ha comentat a un article els principals errors que es cometen en l'elaboració d'enquestes sobre la intenció de vot: "No es pregunta a la gent que toca. Una enquesta, idealment, hauria de preguntar a una mostra aleatòria [...] a un grup de gent triat a l'atzar en què tothom té la mateixa probabilitat de ser seleccionat".
"Sembla una regla senzilla, però aplicar-la estrictament comporta moltes dificultats pràctiques. Les enquestes telefòniques, per exemple, no cobreixen la població que no té telèfon fix, les llistes de telèfons no són exhaustives i tampoc no ens permeten saber amb precisió qui viu a cada domicili" ha dit a l'article Ens hem de creure les enquestes?
D'altra banda, Muñoz també ha comentat un error típic: "Preguntem, però la gent no respon. Per tenir una mostra representativa de la població, no només cal localitzar-la, sinó que a més hem d'aconseguir que ens responguin a l'enquesta i, encara més difícil, que responguin a la pregunta de qui votarien si hi hagués eleccions. Al nostre país molta gent no respon a les enquestes, i entre els que responen n'hi ha molts que no volen revelar el seu vot. Sovint els tractem com a indecisos , però no sabem si ho són de veritat o només ho fan veure".
"La gent no sap què votarà i pot canviar d'opinió --ha continuat enumenrant--. Alguns dels que tractem com a indecisos són, de fet, indecisos de veritat: no saben què votarien, bé perquè dubten, bé perquè no s'ho han plantejat seriosament. D'altres potser ens responen, però entre el moment de l'enquesta i el de les eleccions poden passar moltes coses que els facin canviar d'opinió".
Finalment, l'autor de l'article haalertat que "no es fa la pregunta a prou gent": "Preguntar a molta gent aporta més precisió en les prediccions, i això pot ser molt important per afinar el repartiment d'escons, sobretot en circumscripcions en què se'n reparteixen pocs. Una mostra més gran sempre és millor que una de més petita, però la mida, en aquest camp, tampoc no és el més important: ho és molt més la qualitat de la mostra".
"Les enquestes fetes lluny de les eleccions són útils com a termòmetres de l'opinió pública, no tant com a mètodes per predir què passarà al cap d'un o dos anys, quan, efectivament, votem. D'altra banda, hem de tenir en compte quins elements del context polític poden afavorir l'ocultació del vot de determinats grups i no d'altres. Amb les enquestes, doncs, tenim un retrat de l'opinió pública imperfecte, però que en tot cas és molt millor que el que sovint ens ofereixen alguns comentaristes" ha conclòs.