En aquest article a la revista El Temps, Martxelo Otamendi creu que "Per a molts sectors durs de l'Estat, és una frustració que la fi d'ETA no haja estat motivada per la devastadora victòria político-policíaco-judicial, amb la seva consegüent humiliació política".
Explica què va significar el cas Bateragune, pel qual Arnaldo Otegi ha hagut de complir condemna a la presó: "Bateragune no va ser ni una tendència ni un corrent dins l'esquerra abertzale. Bateragune és una necessitat imperiosa de canviar d'estratègia, i els cinc empresonats del cas Bateragune van ser els encarregats de preparar i motivar aquest debat que canviaria el que fins llavors havia estat imperant estratègia político-militar (combinació de la lluita política i armada), per l'estratègia únicament política, amb renúncia expressa a la pràctica armada. Bateragune era molt més que els cinc detinguts, era la majoria de la direcció i la militància de l'esquerra abertzale".
I es pregunta "Per què, doncs, calia castigar precisament aquells que estaven al lloc de comandament de la maniobra? [...] A mi se m'acudeix la següent explicació. L'Estat, aquest ens que roman i perdura fent allò que li ve de gust per damunt del partit que haja al Govern, no podia permetre que l'esquerra abertzale sortís indemne apareixent comsi fóra ella mateixa, i no l'Estat, qui hagués posat fi a ETA". I afegeix que l'Estat no podia permetre que l'esquerra abertzale continués al carrer en absoluta normalitat, exercint la seva tasca política, governant institucions importants sense pagar un alt preu polític i personal. "I perquè això no passara, s'endega una estratègia de criminalització de l'esquerra abertzale política; perquè, a través dels sumaris d'impuls polític, una bona quantitat de dirigents de l'esquerra abertzale passen mitja dotzena d'anys a la presó".
Creu que si ETA hagués estat derrotada per l'Estat l'esquerra abertzale no hagués estat vícitima d'aquesta venjança d'Estat: "No hauria estat necessari, ja que la derrota policial d'ETA hauria tingut unes conseqüències sociopolítiques tan greus per a l'esquerra abertzale que no hauria calgut recórrer a aquest tipus d'anihilament político-judicial". Però Arnaldo Otegi i els quatre de Betaragune es van avançar, conscients que la derrota operativa d'ETA no era impossible, i van canviar el pas. I l'Estat mai els ho va perdonar.