Una estratègia, recordem-ho, compartida tant per populars com socialistes. De fet, fa 6 anys i mig fou el socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, l'aleshores ministre espanyol d'Interior, el màxim responsable polític de l'empresonament del dirigent abertzale. També cal atribuir a Rubalcaba que Otegi hagi passat la condemna a Logroño i no a una presó del País Basc, en compliment de l'absurda política penitenciària espanyola que condemna no només als presos sinó també als familiars.

És innegable, per tant, que PP i PSOE han contribuït a mitificar encara més la figura d'Otegi, un dirigent polític que surt de la presó decidit a fer política i que molts situen ja com a futur candidat a lehendakari. Per què això suposa una oportunitat per al procés independentista català?

Otegi, el revulsiu que necessita el món abertzale

Bildu, la coalició de l'esquerra abertzale amb Eusko Alkartasuna i Alternabia, va suposar en un primer moment una alenada d'aire fresc a la política basca, que es va traduir en més 276.000 vots i 953 regidors a les municipals del 2011. Els independentistes van guanyar a Donostia i van prendre l'alcaldia a Odon Elorza, alcalde socialista des del 1991.

No obstant, un seguit d'errors tàctics i estratègics ha portat els abertzales a perdre bona part important del seu electorat. No només això, sinó que els votants independentistes es van decantar en gran mesura per Podemos a les darreres eleccions espanyoles. Tant és així que Bildu va passar de 7 a 2 diputats, amb 104.000 vots menys que ara fa quatre anys. Un símptome clar d'esgotament.

Otegi és probablement el revulsiu que necessita l'independentisme basc per capgirar aquesta tendència. Conscient d'això, al primer discurs que ha fet després de sortir de la presó ha remarcat el component social del projecte abertzale i s'ha autodefinit com a "socialista", una picada d'ullet a l'electorat fronterer amb Podemos.

Un nou problema per al futur govern espanyol

Què implicaria uns grans resultats de Bildu a les eleccions de la tardor? En primer lloc, un maldecap per al futur Govern espanyol, que veuria com tornen a renéixer les aspiracions nacionals del poble basc. El futur president hauria d'afrontar alhora dos "desafiaments territorials", una gesta que es preveu complexa tant si l'escollit és Rajoy, Sánchez o Rivera.

En segon lloc, però, suposaria també una pèrdua de pes del PNB, una formació que s'ha desmarcat del procés català i del canvi de rumb que ha fet CDC els últims mesos. Una victòria abertzale, per tant, significaria tenir un soci més lleial en la reivindicació dels drets nacionals bascos i catalans.

En tercer lloc, convé assenyalar també els suports internacionals que ha rebut Otegi des de la presó. Destacades personalitats com José Mugica, Desmond Tutu, Ken Livingstone o Angela Davis van demanar fa uns mesos el seu alliberament. Això suposa per l'independentisme basc, i de retruc pel català, un cert reconeixement a ulls del món.

Serà Otegi la guspira que necessitava el procés?