Barcelona · El sociòleg i membre de l'IEC Salvador Cardús ha detallat a un article a l'Avui la diferència entre el dret de decidir i el deure. "El catalanisme -ha començat Cardús- segueix atrapat en el que per mi és un greu malentès conceptual". L'autor es refereix al dret de decidir, que ha qualificat de "refugi còmode per no haver de dir les coses pel seu nom" que usen tan ERC com CiU.

"Amb el dret a decidir -ha dit Cardús-, ens seguim movent maldestrament per trobar una via que porti a la plenitud nacional. Una expressió com aquesta conté greus paranys que, des del meu punt de vista, l'inhabiliten per esdevenir una guia útil i eficaç de canvi". Un dels paranys que esmenta Cardús és que l'expressió suposa "un eufemisme per evitar l'ús del terme clau que podria crear incomoditats, o sigui, el del dret a l'autodeterminació". En aquest sentit, l'autor de l'article ha dit que CiU "ha trobat una certa confortabilitat" en aquesta expressió del dret a decidir, "que sembla molt i no és res", i d'ERC ha dit que "tot i que s'hi escuden menys" també utilitzen aquesta expressió que els és "impròpia". "ERC pot parlar -ha afirmat Cardús- amb total desacomplexament de la independència. Ara bé, una idea de gradualisme des del meu punt de vista confusa els porta també sovint cap al dret a decidir".

L'autor ha volgut mostrar-se rotund i ha dit que "d'independent, no se'n pot ser una mica o força o molt, com es diu a les enquestes, sinó que se n'és o no se n'és", i per tant, el sociòleg ha afirmat que "quan ERC parla de dret a decidir també fuig d'estudi". Cardús ha acusat els partits polítics actuals de recórrer al recurs del dret a decidir com "una estratègia de justificació de les ambigüitats del seu present" i per evitar delimitar "un veritable horitzó amb capacitat per orientar la presa de decisions", i en aquest sentit ha proposat parlar de deures: "En canvi, parlar de deures implica posar l'accent en l'obligació i el compromís de cadascú de nosaltres, però molt especialment dels propis líders nacionals, per aconseguir la ruptura necessària que ha de fer possible un marc polític que garanteixi l'exercici dels nostres drets nacionals".

Cardús ha dit que el deure de decidir "assenyala l'exercici de la voluntat" mentre que l'apel·lació al dret a decidir "apunta a unes suposades obligacions d'uns tercers, que són els que esperem que canviïn", i ha argumentat que el deure de decidir "recorda que la pilota de la independència és a la nostra teulada, mentre la reclamació del dret a decidir ajorna el debat sobre què és exactament allò que volem decidir". "Perquè no ens hem d'enganyar -ha conclòs el sociòleg-: de decisió només n'hi ha una de possible, i no és un dret, sinó un deure patriòtic. La independència no és un dret natural: és el deure polític en el qual es comprometen voluntàriament i lliure un grup cada vegada més grans de catalans".