Barcelona ·
El filòsof, activista i catedràtic, Xavier Rubert de Ventós, ha assegurat a una entrevista a El Temps, voler ser independent sense ser identitari perquè a Catalunya "hi ha unes necessitats tècniques" que la independència podria solventar: "s molt fotut que el meu aeroport depengui dels 130.000 llocs de treball que genera el de Barajas
a Madrid. [...] No pot ser que jo estigui sota la llei dels qui em són competència. Això no és funcional". Rubert de Ventós, amb una estesa carrera en el món polític i coneixedor de la política espanyola ha definit el seu caràcter i la seva manera d'actuar al llarg del temps: "Nosaltres érem un centre econòmic, ara ho són ells, i financer, polític i lingüístic. A més tenen l'experiència històrica i saben manar. [...] Quan vas a Amèrica veus com Espanya, als segles XVI-XVII, estava construint ciutats del Renaixement, universitats [...] Espanya feia una empresa d'Estat, sistemàtica, organitzada".
El filòsof ha continuat: "Són molt bons, i molt poderosos. [...] Jo he estat en reunions d'aquestes [de negociació] i veus com actuen ells i com actuem nosaltres... Porten aquests advocats d'estat, amb aquests economistes que s'han reunit abans i que ja s'han empescat mil i una fórmules... Però, així i tot, ells ja estan sentint també que haurien d'inventar-se una estructura política que els funcionés".
Rubert de Ventós es refereix a un canvi en la relació de l'estat espanyol amb Catalunya, el qual comença a esdevenir-se i encara ha d'avançar: "Avui sóm a la UE, hi ha l'euro, l'europeïtzació de la política, la globalització... Per tant, el tracte ja no el poden complir. No hi ha una correspondència entre les necessitats i la forma de funcionar". El catedràtic ha advertit quina ha de ser l'actitud catalana davant auqesta situació: "No ens hem d'explicar a Espanya, ni els hem de fer entendre, no, no. Perquè llavors ve el comprenedor. No,no, no em comprengui! Hem de ser nosaltres els qui els comprenguem i els que ens comprenguem a nosaltres mateixos. Hem de deixar de demanar a Madrid que ens comprengui. Mentre ens comprenen, ells han fet un enlairament brutal financer i polític".
Tot i que el filòsof desvincula independència amb identitat -"jo deia independència de Catalunya encara que sigui en castellà per aconseguir una estructura d'estat independent"- s'ha mostrat optimista sobre la data en què creu que es produirà la independència: "Som la vuitena llengua d'Europa, som al corredor del Mediterrani...No diré que les coses vagin a favor, però sí que no ens van en contra, perquè som una realitat palpable. Per tant penso que és el moment de reivindicar un discurs independentista, no emprenyat, no emfàtic. [...] Per les coses que han passat podríem imaginar que això [la independència] es podria produir. Però no es produirà en deu anys. Però vaja, en vint-i-cinc potser sí, i hauria de ser així".
