Barcelona · Força il·lustrativa és la conversa que el filòsof Xavier Rubert de Ventós va tenir fa uns anys amb un ministre socialista, que li va dir: "Si, com tu desitges, us separeu d'Espanya, jo em sento més magrebí". "Alguna cosa així em passa a mi també -va respondre Rubert de Ventós- si Catalunya se separa d'Espanya, jo em sento més belga".

Així ho explica el mateix filòsof a l'article de La Vanguardia Rumbo a la independència', en què parla de la viabilitat de la independència i de les raons per les quals és independentista i analitza l'estratègia d'Artur Mas amb la seva proposta de "pacte fiscal".

Rubert de Ventós considera que la independència, "que als noranta semblava el somni de quatre gats nostàlgics o visionaris, va transformant-se en un horitzó plausible". Afirma, a més, que "som un país el suficientment petit i per ser manejable [...] però som també un país el suficientment gran per ser rellevant, competitiu i políticament viable".

Pel filòsof, "si hem de sobreviure a la intempèrie de la globalització, de la immigració i de l'atur, no podem seguir fent-ho amb un braç lligat a l'esquena de l'actual sistema de finançament, crucificats en un TAV radial, sense corredor mediterrani [...] i amb un aeroport hipotecat pels interessos" d'Aena, Barajas, i els polítics de Madrid. Tot i així, Rubert de Ventós considera que l'anhel independentista no es tracta tan sols d'un "conflicte d'interessos", sinó que també hi ha quelcom "d'identitari com a motor de la meva aspiració a la independència de Catalunya".

Sobre el camí a seguir, el filòsof suggereix que la planificació de Mas li sembla "bàsicament" correcte "per apropar-nos eventualment a la independència": "no es tracta de començar pel més emocionant, sinó pel que a priori suscita un major acord a Catalunya; això del pacte fiscal". Rubert de Ventós destaca que tan si aquesta aposta surt bé com si surt malament "pot tenir efectes beneficiosos", ja que si té un final positiu, Catalunya tindria "recursos econòmics per afrontar a la vegada la crisi fiscal i la construcció estatal de Catalunya", mentre que si aquest és negatiu, "servirà per a carregar de raons el nostre independentisme".

El procés, diu Rubert de Ventós, "no serà fàcil", i recorda que pel "funcionari espanyol, una llengua de veritat segueix sent un dialecte amb Estat'". Aquesta concepció fa que no s'escandalitzin pel fet que per viure a França s'hagi de parlar francès, "però que s'hagi d'entendre el català a Catalunya segueix semblant-los un greuge mancomunat a Espanya".

"I és aleshores -conclou el filòsof- quan sí que podrem cedir a les seves queixes i dir-los: Doncs res, si només us sembla una vertadera llengua aquella que es parla en un Estat, dotarem a Catalunya d'un Estat, i tots contents, no?".