La política és un ofici molt cruel. Així opina el sociòleg Salvador Cardús, que analitza a La Vanguardia la situació en què es troba Zapatero després de la bomba d'ETA a l'aeroport internacional de Madrid, una fet que porta, inevitablement, a reobrir el debat estatutari a Catalunya. Cardús considera que, "si el procés hagués seguit endavant, sumant a l'absència d'atemptats i morts, el president del Govern espanyol hauria arribat a les eleccions com un heroi, i gairebé sense parpellejar". Però els avatars de la política han fet canviar les tornes de cop i volta, fent que Zapatero es converteixi "en un ingenu mal informat, a punt de perdre el que hauria estat la seva principal basa electoral". A partir d'aquest anàlisi, Cardús es pregunta si el descrèdit en què es troba immers Zapatero és degut a què va arriscar massa o que "el procés de pau no havia passat de ser una gran gesticulació que dissimulava, precisament, l'absència de decisions atrevides? Dit d'una altra manera: l'actual procés de pau ha acabat malament per excés de risc o per haver arriscat massa poc? Zapatero ha estat un insensat o un poruc?". L'estancament del procés de pau, apunta el sociòleg, ha sigut el primer fracàs sonat de Zapatero, després dels èxits d'Iraq i l'Estatut de Catalunya, que feien pensar que el líder socialista havia "nascut amb la flor al cul". El nou context que ha obert l'atemptat d'ETA porta a replantejar els èxits anteriors de Zapatero: "I és que si l'Estatut era per a Zapatero una mera estació d'una jugada de major abast que tenia per objectiu aconseguir la pau a Euskadi i la desaparició d'ETA, un cop s'ha liquidat aquest procés, la nostra Carta Magna regional queda com una simple torna de la mercaderia que tenia veritable valor i que al final ningú no ha venut ni comprat (...) Si el procés de pau realment ha fracassat, caldrà reconèixer que a nosaltres ens van sacrificar -o ens vam sacrificar- inútilment. I, de passada, quedarà més clar que el nostre Estatut va ser el resultat de la fins a llavors bona estrella del president espanyol i de la vanitat que Mas va confondre amb l'ambició -si per la boca mor el peix, per la vanitat mor el polític", sentencia Cardús.
