Barcelona · El sociòleg i periodista, Salvador Cardús, creu que les properes eleccions al Parlament de Catalunya seran transcendentals per al futur del país, perquè no només elegirem govern per a quatre anys, sinó que amb el vot apuntarem molt més enllà. Segons Cardús, l'agenda electoral de 2010 haurà d'incloure "el debat sobre la necessitat d'una imprescindible ruptura democràtica amb l'ordre constitucional espanyol en el cas de voler atendre les demandes d'una via cap a la independència". La novetat és "l'ampli convenciment que dins de l'actual marc constitucional espanyol ja no hi ha més camí per recórrer", ja que "l'Estatut no és un horitzó per a tota una generació de catalans', com ens deia el president Montilla, sinó una cotilla i; per a molts, el pou on s'ofegaran totes les ambicions".

Cardús afirma, en un article publicat a l'Avui, que les ambigüitats que se sostenien en la confiança d'un possible avenç en l'autogovern sense haver d'esmentar el nom de l'estació final, no es podran mantenir per més temps, i això val per a ERC, CiU i el PSC. s en aquest sentit que afirma que "és necessari que a les properes eleccions hi hagi ofertes polítiques electorals que plantegin, amb tota claredat, la via d'una futura ruptura radicalment democràtica amb el marc constitucional espanyol". I és que "sense ruptura sense ruptura no hi ha més futur que el present d'ara, que l'anar tirant de sempre, que la instal·lació en la nostàlgia de la nació que mai no arribaríem a ser".

Segons Cardús, "es pot entendre que hi hagi partits que sentin l'arribada de noves ofertes rupturistes com una amenaça i que se'n defensin amb arguments tan capciosos com els d'una perniciosa fragmentació del vot sobiranista o amb la banalitat que la política és massa complicada per a novells. Perquè és notori que es tracta d'excuses: que revisin críticament qui va dividir el vot sobiranista quan més falta feia la unitat, o que recordin quantes vegades -tots- han demanat de fer-se una foto amb el líder que ha sabut gestionar amb èxit empresarial i amb resultats esportius un món tan complex i global com el del futbol".

Cardús finalitza l'article assegurant que "els fàstics a les ambicions polítiques de Carretero o Laporta són més resultat de la resistència a haver-se d'encarar a les propostes rupturistes que anuncien que no pas del temor a la pèrdua de vots". s a dir, que "el recurs a la imatge de les "falses dreceres" per desqualificar l'independentisme no és gaire menys ètic que les acusacions de "messianisme" o de presumpta incompetència a un ciutadà que expressa el desig de dedicar-se a la política després d'haver demostrat un alt compromís, en situacions ben delicades, per la llibertat del país". En conclusió: "torna el vell dilema de la ruptura democràtica, doncs, i aquesta vegada no hauríem d'acceptar més transicions fraudulentes".