Barcelona · La revista Avenç publica, en el seu darrer número, la intervenció que va fer l'historiador Joan B. Culla a la presentació del llibre d'entrevistes històriques titulat Els Quatre Presidents. Entrevistes amb Tarradellas, Pujol, Maragall i Montilla, editat per l'Avenç. En aquest acte, Joan B. Culla va fer un diagnòstic dels últims deu anys del catalanisme polític i va qualificar "aquesta primera dècada del segle XXI com la dècada de les decepcions".

Davant la possible sentència restrictiva del TC sobre l'Estatut de Catalunya, Culla va subratllar que "no som una comunitat autònoma sorgida del marc constitucional del 1978 i que, per tant, no podem consentir que se'ns tracti com si ho fóssim. Som, amb tota la polisèmia i la complexitat del concepte, una vella nació europea que ha demostrat desenes de vegades, sempre per procediments democràtics, la seva voluntat de seguir existint, no pas congelada en el temps, sinó oberta i en transformació".

Així, doncs, segons l'historiador, "no podem consentir que el nostre model escolar i lingüístic quedi potes enlaire en virtut de la sentència d'uns jutges parcials i desacreditats. No podem consentir que deu senyors i senyores, des de Madrid, dictin que els nostres símbols nacionals (la bandera, l'himne...) ja no són nacionals, sinó símbols de Catalunya, igual com la bandera i l'himne murcians són, és car, els símbols de Múrcia, i la bandera i l'himne riojans són, naturalment, els símbols de la Rioja". Segons l'historiador, "no ho podem consentir perquè, amb tots els respectes i sense ni mica d'arrogància, no som ni Múrcia ni La Rioja".

Joan B. Culla també creu que ja podem jubilar definitivament aquesta figura imaginària d'un polític catalanista fent de "Bismark d'Espanya", ja que "quan el catalanisme ha volgut marcar l'agenda espanyola, ha despertat enormes recels i ha acabat sent impossible". Per això, va remarcar que "la pedagogia tampoc ha funcionat" i que han estat esforços "tan benintencionats com inútils". Per tant, segons l'historiador, "un altre concepte que podem donar per amortitzat és el de la pedagogia catalanista feta Espanya endins".

D'altra banda, creu que en aquest llibre es poden veure perfectament les idees-força dels quatre presidents de la Generalitat: "En el cas de Tarradellas, la unitat catalana i l'entesa amb Espanya; en el cas de Pujol, el sentit de la història des de la confessada condició d'historiador frustrat; pel que fa a Pasqual Maragall, aquí ens apareix el polític inquiet, bellugadís, innovador, díscol; i, en l'entrevista a Montilla, surt el treballador de la política, el polític selfmaid i la seva catalanitat per elecció i per adhesió".

En definitiva, segons Joan B. Culla, coneixedor personal dels quatre presidents entrevistats en aquest llibre, aquesta petita col·lecció de retrats presidencials, "té un valor autobiogràfic; té, també, un gran valor historiogràfic", però també té, "per damunt de tot, un gran contingut polític, que és una font de reflexió política, principalment al voltant de la relació Catalunya-Espanya".