Barcelona · El vicepresident del Govern de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, creu que ara cal "un centreesquerra nacional amb voluntat hegemònica, pràctica institucional i cultura de govern", perquè "un país no pot bascular només cap a una sola direcció". Carod-Rovira parla, segons afirma en un article publicat a l'Avui i El Punt, "d'un centreesquerra catalanista, no dogmàtic, seriós i constructiu, eficient, preparat i allunyat de radicalismes, estridències i cops sobtats de volant, capaç d'inspirar confiança i seguretat, de transmetre optimisme i encomanar il·lusió a amplíssims sector socials, de representar-los adequadament a les institucions i de ser-los útil en la defensa dels seus interessos". Un centreesquerra nacional que "promogui l'autoestima com a país i una ètica de la política i el treball, de l'esforç i la voluntat de superació, del respecte i el rigor, una esquerra creïble, serena i responsable, amb valors i actituds, que sigui expressió de la Catalunya emprenedora i amb més ambició col·lectiva, identificada amb la creativitat, la innovació i l'excel·lència, amb una idea de nació d'alta qualitat de vida democràtica, social i cultural". Tot això implica, "nous actors per a aquesta esquerra, al costat dels més febles i partidaris de millorar l'estat del benestar".

Carod-Rovira creu que Catalunya necessita un estat propi per progressar i no dependre sempre de les limitacions de l'Estat espanyol, amb "un projecte nacional inclusiu per sobre dels orígens". Afirma que seria "irresponsable que, el 2012, la veu d'aquesta Catalunya progressista no se sentís amb força a Madrid". Subratlla que "l'esquerra que vol un estat per a Catalunya, per federar-lo amb Espanya (PSC, ICV, CpC) o amb els altres pobles d'Europa (ERC), no pot perdre més el temps i ha de ser valenta i útil de debò". Carod parla "d'una gran xarxa civil, no només de partits, una oferta politico-electoral que agrupi independentistes i federalistes, units, des de l'esquerra, per la reivindicació de l'estat. Perquè: com es pot ser federalista sense voler estat? No un federalisme coartada, retòric i inconcret, que no ha federat mai res, no el federalisme anestèsic de les paraules que s'enduu el vent, sinó el dels fets que romanen, el de debò. Una experiència totalment nova, un revulsiu, una onada imparable. I poder comprovar, finalment, si hi ha algú, a Espanya, disposat a federar-se amb Catalunya". Segons Carod, "separadament, mai no guanyarem, com no guanyaria el centredreta nacional. L'esquerra dels anys trenta ho va saber entendre i, unida, va esdevenir hegemònica".

Carod conclou l'article afirmant que ara és l'hora de triar entre "el PSOE o Catalunya, la marginalitat o la centralitat, l'oposició resignada o el govern il·lusionador". I sentencia: "L'esquerra a Catalunya serà nacional, moderna i seriosa o no serà".