Barcelona ·
Aquesta és l'afirmació que fa l'historiador Joan B. Culla en un article al diari El País titulat "De avaros a manirrotos". L'autor contextualitza l'article afirmant que ja fa vàries setmanes hi ha una campanya mediàtica que vol "deslegitimar les reivindicacions catalanes en la fase crucial del debat sobre el nou finançament autonòmic". Aquest atac va dirigit, per B. Culla, a "diversos alts càrrecs d'Esquerra, però el missatge de fons és que la Generalitat és una màquina de malgastar els diners públics, per la qual cosa no mereix ni necessita un millor finançament".
L'historiador recorda que el primer episodi es va produir amb "el cas Benach", i que des d'aleshores, "una ben orquestrada combinació de pseudonotícies, editorials i articles d'opinió no han cessat de bombardejar als lectors". "s cert -continua- que en aquesta cacera de bruixes malgastadores" Carod-Rovira i el seu departament "s'han emportat la pitjor part".
Però "el més curiós", per B. Culla, "d'aquesta creuada a favor de l'estalvi i l'austeritat en la despesa pública és el seu caràcter absolutament unidireccional: els 'excessos econòmics' només són reprovables si apareixen associats amb alguna forma de nacionalisme català o d'intencionalitat identitària". En aquest punt, l'autor compara el que gasta el govern català en promocionar la seva cultura al món amb el que gasta el govern espanyol, "amb un pressupost 20 vegades major", per fer el mateix. "I, per suposat -afegeix B. Culla- aquests diaris tan crítics i insubornables no preparen cap investigació periodística pel que fa a la política de subvencions i despeses de la Generalitat Valenciana o de la Comunitat de Madrid", amb casos com la despesa que deu haver suposat portar la Formula 1 a València, o la despesa d'Aguirre "en agitació i propaganda".
L'autor, doncs, explica que aquesta campanya continuarà i que, evidentment, influenciarà a la gent de fora del Principat. Com a exemple, B. Culla narra les declaracions del President d'Extremadura, que va dir, quan el van qüestionar pel tema del finançament, que la televisió catalana gastava molt més diners que l'extremenya. "Si un polític d'esquerres -afegeix l'autor- [...] encara no ha entès que la política lingüística d'Extremadura la fa l'Estat i la paguem entre tots, que els mitjans de comunicació públics potents, capaços d'explicar al món en la llengua dels extremenys, són els de RTVE i també els paguem entre tots; que per a la Generalitat la defensa del català [...] no és un caprici, ni un luxe [...] com no ho és la promoció del castellà per a qualsevol govern espanyol [...] que ningú es sorprengui de veure créixer, per aquestes terres, el cabreig cap a Espanya".
