Barcelona · L'historiador Joan B. Culla critica, en un article a l'Avui, que alguns articulistes i opinadors aprofitin el cas Millet per carregar contra el catalanisme. Culla destaca entre els articulistes "catalans o forans, que han pres l'escàndol del Palau de la Música com la confirmació irrefutable dels seus prejudicis ideològics

de sempre", el periodista bascomadrileny José Antonio Zarzalejos, que fa uns dies va publicar un article digital titulat El ocaso de la burguesía catalanista, que convertia aquest últim adjectiu, catalanista, en la clau d'interpretació de l'afer Millet.

Segons aquell text, les responsabilitats del perllongat saqueig resideixen en "l'autocomplaença catalanista, la supèrbia de la burgesia barcelonina [...], la hipocresia de les classes dominants a Catalunya". Els delictes comesos per Millet a qui condemnen i desemmascaren -sosté Zarzalejos- és a les franges centrals del nacionalisme català, cultivadores obsessives del fet diferencial; no només les condemnen, sinó que liquiden "un catalanisme burgès el temps històric del qual ha passat".

Culla lamenta que el sorollós esclat del cas Millet faci "salivar els anticatalanistes aficionats a la sociologia recreativa: un cognom patrici, unes entitats (l'Orfeó, el Palau...) nuclears dins la xarxa del catalanisme cívic, unes institucions públiques passives o negligents, una estafa a gran escala... Quin plat més llaminer per a certs paladars!". Culla afirma que "ni a l'articulista més demagog no se li ha acudit lligar aquests dos fets -l'allau de dades sobre corrupció al voltant del PP, i la filiació ideològico-nacional dels Francisco Camps, Ricardo Costa, Vicente Rambla, Luis Bárcenas, etcètera- i posar-se a teoritzar sobre l'explotació de l'espanyolisme per part d'una colla de desaprensius, o sobre els farsants que s'embolcallen amb la bandera espanyola mentre paren la mà a suborns i regals".

Culla finalitza l'article assegurant que el cas Millet, "àdhuc més enllà del seu volum econòmic, indigna per la manipulació simbòlico-sentimental que hi ha al darrere, i exigeix tant un aclariment exhaustiu com un càstig exemplar". Ara, segons l'historiador, "no cal és autoflagel·lar-se, ni deprimir-se, ni acomplexar-se: Millet no és el catalanisme, ni tan sols el catalanisme burgès; de la mateixa manera que, acabi com acabi el cas Gürtel, ningú no dirà que n'han sortit desacreditats la idea d'Espanya, ni el prestigi del patriotisme espanyol".