Barcelona · El sociòleg Salvador Cardús ha indicat que no és "res de nou" que la societat espanyola i un ampli sector comunicatiu tinguin la voluntat de "posar sota qüestió" el model inventat sota la transició "per veure si cauen a l'aigua aquells qui més remen". A un article publicat a La Vanguardia, Cardús ha dit que "ara s'aprofita la crisi econòmica per tornar a cantar la mateixa cançó", un fenomen que no només "no sorprèn" sinò que és "quasi irrellevant": "El cafè per a tothom no era una gran teoria política per a una tan complexa ordenació territorial. I també ha estat un invent inestable i car per l'evolució i els resultats que ha donat".

Cardús ha indicat que el sistema autonòmic espanyol ha afavorit, en ocasions, "climes de corrupció política (el PP a València i Balears són els casos més dolorosos) i quasi sempre el malbaratament dels recursos públics. Les xifres de tal ineficiència són conegudes amb anterioritat a l'ara famós informe de la FAES". "El més escandalós és que ara -ha continuat l'autor d'Empentes cap enfora- en lloc de reconèixer la causa original del desastre, s'usi Catalunya per a convertir-la en responsable del problema".

Cardús ha denunciat que a Espanya s'"inventen les autonomies per a aigüalir les aspiracions de bascos i catalans" i justament quan veuen que no poden amb elles "intenten culpar-nos de ser els responsables del fracàs del seu model": "Francament no sé què hi veuen amb tant d'enrenou [...]. Potser volen ocultar que el deute públic de les comunitats autònomes, sumant-hi les que més gasten, es troba en el 2% del PIB".

Finalment, l'autor de l'article ha conclòs que l'ajustament autonòmic a la baixa provocarà "un doble escenari conflictiu": "El primer, per a les comunitats més beneficiades pel model, per a les quals serà difícil acceptar el seu vertader nivell de riquesa i reduïr el volum del seu sector públic. [...] El segon, a Catalunya, perquè ni podem ni volem acceptar que se'ns carregui el mort del fracàs d'un model autonòmic que va inventar-se en contra nostre. La veritat: crec que no s'adonen cap a on ens empenyen. I amb quina ànsia, almenys per a alguns, agraïrem l'empenta definitiva".