Barcelona · "No he estat mai independentista, però no descarto que algun dia em pugui veure empès a ser-ho". Això és el que afirma Joan Majó en dos articles publicats al diari Ara, en els quals reflexionar sobre les darreres paraules de l'expresident Jordi Pujol. L'enginyer i exministre socialista explica perquè no ha lluitat mai per la independència de Catalunya. En primer lloc, "perquè no sé si en una situació d'independència estaríem millor", ja que creu que "estaríem millor sent el primer motor econòmic d'Espanya' que no pas un estat separat'". s a dir, que voldria ser "la Baviera d'Espanya".

En segon lloc, creu que "la independència només es podria aconseguir amb un consens important d'una gran majoria de ciutadans" i que "amb l'actual composició sociològica de la població catalana, no crec que això fos possible". Per tant, tem que el camí cap a la independència "provocaria una important fractura social"; i afirma que la independència de Catalunya "suposaria una enorme pèrdua per a Espanya i faria aquest estat molt més feble, tant en l'aspecte econòmic com en el polític". I, en tercer lloc, "perquè el procés de trencament només seria possible amb moltes complicitats externes, sobretot les d'altres nacions europees, i estic convençut que, en l'actual situació, no trobaríem aliats entre els grans estats de la UE".

Majó també afirma que "en els darrers dos o tres anys han suposat un desencís important, no només per les retallades a l'Estatut, el recurs del PP i la sentència del TC, sinó també en constatar l'augment del predomini intel·lectual de la dreta nacionalista espanyola i l'actitud tímida i desorientada de l'esquerra". El resultat d'aquest fet ha suposat, segons Majó, "un panorama molt més obscur per a l'avenç del projecte federal". La seva esperança és que "una vegada l'esquerra espanyola perdi el poder només pugui intentar recuperar-lo amb noves cares i amb un nou programa basat alhora en una necessària reformulació de la socialdemocràcia i en la recuperació de l'impuls de l'Espanya plural".

Majó no creu que hi hagi una alternativa entre rendició o independència. Considera que "la lluita per la independència també ens porta a la frustració, i per tant, tots dos camins porten allà mateix, encara que a ritmes diferents". Assegura que si ens trobéssim en aquesta circumstància, "jo triaria el segon encara que només fos perquè mentre hi ha lluita hi ha esperança", però subratlla que "ho faria sent conscient que la reivindicació de la independència destrueix la possibilitat de la solució federal, perquè fa palès als ulls de tothom que aquesta solució no és res més que un primer pas cap a la segregació, i per tant se sumen totes les resistències respecte de l'una i de l'altra. Tinc por que això sigui part del que ens ha passat darrerament". Majó conclou l'article afirmant que "si algun dia sóc independentista serà perquè m'hi han obligat des d'Espanya, però ho seré amb recança, perquè ho faria convençut que entre tots hauríem convertit en impossible la que hauria estat la millor solució per a tots".