Barcelona ·
El Conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha posat en dubte, a un article a l'Avui, la capacitat de CiU per convocar un referèndum per la independència de Catalunya: "Un referèndum per la independència es convoca i prou, des de la gosadia i la valentia. Per tant, la pregunta no és si Convergència i Unió serà capaç de fer una llei d'acord amb la legalitat vigent que permeti fer consultes sense l'autorització de l'Estat. La qüestió és si estan disposats a convocar un referèndum per la independència i formar part de la majoria que la reclama."
Ausàs ha indicat que dins el marc legal vigent no existeix "cap escletxa" legal que "ens acosti a la independència" i ha sentenciat que la creació de l'Estat català "només serà possible des d'una majoria del poble català que així la reclami, òbviament, al marge de la legalitat vigent, que està pensada per impedir-ho". "Una consulta no referendària -ha continuat l'autor de l'article Referèndum- sempre serà considerada un referèndum il·legal pel tribunal. No hi ha cap element que ens porti a creure el contrari. En conseqüència, el govern de la Generalitat ha fet un exercici de rigor i seriositat en regular les consultes populars per via de referèndum. Per això, el govern i el Parlament -amb el vot contrari de CiU i Partit Popular- van aprovar la llei més ambiciosa possible en l'actual marc jurídic".
Tot i això, el Conseller Ausàs s'ha questionat si realment "són o no són procediments electorals les onades de consultes populars per la independència" realitzades a molts municipis del país: "Aquí s'obre un debat jurídic sobre els límits d'una consulta no referendària. D'acord amb l'alt tribunal, l'objecte del referèndum és l'opinió del cos electoral conformat a través d'un procediment electoral. Però, què s'entén per cos electoral? Una part del cens també en pot formar part? El procediment electoral és únicament i exclusivament el que estableix la Loreg?".