Barcelona ·
El polítòleg Jordi Sànchez defineix al seu article d'opinió al diari Avui, l'actitud que Catalunya hauria d'adoptar davant el finançament. "Una de les persones de l'equip negociador que integren la comissió catalana i coneixedor rigorós de la qüestió del finançament [...] definia amb una expressió fantàstica el que a parer seu era l'única actitud que valia la pena mantenir: Culo di ferro".
"Hi ha un sentiment bastant compartit -continua Sánchez- que és preferible posposar l'acord abans que assolir un mal acord. Nosaltres, com a societat i com a país, tenim tota la pressa, tota la urgència del moment [...]. Tenim la raó, tota la raó, però hem de saber per experiència històrica que no n'hi ha prou de tenir la raó perquè ens la reconeguin". Aquesta urgència descrita pel politòleg és, segons el seu parer, "el que ha d'esperonar el nostre govern a no deixar-se endur per un acord immediat si aquest no és un bon acord".
Però també s'afanya a observar que "la majoria que sustenta Zapatero" també està caracteritzada per una urgència "diferent": "s la urgència del que necessita els vots del seu Parlament per seguir governant. Aquesta urgència seva juga al nostre favor i per tant caldria aprofitar-la". Tot i que Sanchez admet que la capacitat de desobediència fiscal que té Catalunya és "nul·la", el politòleg admet que només queden "la fermesa en la negociació dels nostres polítics i el suport de la societat als nostres governants" com a eines que Catalunya té a l'abast.
"No és poca cosa si la sabem jugar bé -diu Sánchez-. No es tracta d'una qüestió de pedagogia amb Espanya ni tan sols d'esperar que Espanya ens entengui. s una qüestió més simple, encara que sembli mentida: no hi ha possibilitat d'acord si per la part catalana no se signa aquest acord". I conclou afirmant que Catalunay no s'hauria de malbaratar aquesta oportunitat. "Culo di ferro per als nostres negociadors i suport de la societat als nostres governants en la seva actitud. No és demanar tant", afirma Sánchez.