Barcelona · Josep Gifreu creu que la jornada del 28-N va tancar un cicle de desconcert, de provatures i també de maduracions en la intensa trajectòria de la nació que va del 2000 fins ara. El professor de la UPF afirma, en un article a El Punt, que durant aquesta dècada

els catalans "hem aconseguit fer alguns passos de gegant". Per exemple, "hem fet saltar la nació de la terra al cel, dels territoris històrics al ciberespai. I per damunt de tot, hem fet el pas decisiu: de la societat civil a la nació cívica".

Segons Gifreu, s'ha dit sovint que "la fortalesa de la societat civil catalana és allò que ha ajudat a compensar, en dictadura o en democràcia, la manca d'un estat propi. Durant el franquisme, la nació catalana va deixar oficialment d'existir. Avui, oficialment encara no existeix. No és reconeguda enlloc. Ni com a estat sobirà a la UE o a les Nacions Unides, ni com a estat federat en algun estat d'estructura federal o confederal". Però, segons Gifreu, "en cada moment històric, la tradició catalana que ha sabut separar identitat cultural i poder de l'Estat [...] ha fet possible mantenir vius, malgrat totes les pressions de l'imperi, el sentit i el sentiment de la nació". Ha estat, segons Gifreu, "el sentit de la nació cultural allò que fins ara ha fortificat la consciència prepolítica de la comunitat nacional. Consciència que, amb la recuperació de les llibertats primer, i després amb la vindicació de pilars crucials com ara el poder de decidir (consultes per la independència, manifestació del 10-J, etc.) i la centralitat de la llengua, avança cap a la consolidació d'un imaginari i d'un projecte comú de país".

Gifreu destaca que si CiU ha obtingut majoria per primer cop a totes les comarques catalanes és "que bona part de la societat catalana comparteix els valors i els ideals de la nació que defensa el catalanisme". Recorda que "Mas no ha dit mai per exemple que aspira a un millor "encaix" de Catalunya dins Espanya, ni ha parlat mai de "projecte espanyol". s a dir, que "el futur president de la Generalitat no ha dit que no a l'exercici del dret a decidir". s per tot plegat que Gifreu finalitza l'article assegurant que "el país podrà recollir a partir de 2011 una fruita, la de la nació cívica, a punt de madurar com a definitiva nació política".