Barcelona · El catedràtic de Ciència Política de la UPF, Ferran Requejo, ha analitzat de manera acadèmica les conseüències i les ombres que encara resten del 23-F, una jornada amb la qual "es va contribuir" a que PSOE i PP desenvolupéssin "ambigüitats constitucionals en favor d'una visió unitarista" de l'estat espanyol. A l'article 23-F: ombres 30 anys després, Requejo ha indicat que la "principal victòria" de la famosa jornada "ha estat l'hegemonia clara del poder central en la presa de decisions" i ha denunciat que el tema territorial queda encara pendent: "El reconeixement dels autogoverns de Catalunya i el País Basc com a realitats nacionals diferenciades continua pendent de solució".

A l'article, Requejo ha fet esment de les "ombres del fenomen" 23-F, les quals "són difícils de fer desaparéixer en un futur": "1. Els recolzaments militars operatius a la iniciativa de Tejero [...] 2. El paper del Cesid [...] 3. Les persones de la trama civil del cop d'estat [...] 4. El coneixement minvat de l'organigrama de les trames colpistes en marxa [...] 5. El paper de la pròpia monarquia en les (llargues) hores que van des del cop d'estat a la intervenció televisiva [...]".

L'autor de l'article també ha esmentat les conseqüències del cop fracassat: "1. El reforçament de la monarquia com a institució [...] 2. La reconducció del tema autonòmic cap a premisses més uniformistes [...] 3. El desprestigi definitiu de les forces d'extrema dreta [...] 4. La necessitat de reforma de l'exèrcit [...] 5. La contribució a la precipitació de la crisi interna de l'UCD [...]".