Barcelona ·
L'articulista Francesc-Marc Álvaro ha denunciat, al seu escrit "Esconda que es catalán" publicat al diari La Vanguardia, que Catalunya i els catalans pateixen darrerament una exclusió injusta i xenòfoba: "Julià Guillamon repassava ahir, a la seva columna a les pàgines de Cultura, com les paraules Catalunya, català i catalana
han anat desapareixent de les marques de diverses empreses i institucions que operen a tot Espanya. En el fons d'aquest fenomen s'allotja una cosa altament preocupant: l'estigmatizació conscient i constant d'una identitat".
Álvaro ha apuntat que aquesta mateixa actitud, aplicada a altres grups socials, seria qualificada d'"escandalosa" a qualsevol país civilitzat, i alhora seria motiu d'una pertinent "acció correctiva dels poders públics". "Amb raó -ha continuat Álvaro-, són diverses les veus que denuncien com, moltes vegades, es discrimina tot el que porta l'etiqueta de jueu, àrab, gitano, llatinoamericà, romanès... Una societat oberta i autènticament democràtica no pot permetre aquest tipus d'actituds sense que el pes de la llei caigui sobre tots aquells que les promouen d'una forma o una altra".
L'autor de l'article ha dirigit la seva mirada a les negociacions de l'Estatut català com a origen de la desafecció per la marca catalana: "Ha ocorregut a l'Espanya d'avui -ha revelat Francesc-Marc Álvaro-. Una entitat catalana de prestigi reconegut dedicada [...] a l'economia social o tercer sector estava negociant acords amb l'Ajuntament de Madrid, especialment amb la regidoria d'Ana Botella, responsable d'Assumptes Socials. Les converses anaven bé [...] però, quan les coses estaven a punt de caramel, va esclatar la polèmica del nou Estatut. La cordialitat es va transformar en silencis a l'altre costat del telèfon i les iniciatives es van avortar".
El motiu que l'autor diu ser el motor de les desavinences entre Madrid i l'esmentada empresa catalana el deixa ben clar: "L'entitat catalana apareixia a la llista de suports de la societat civil a la reforma estatutària". Finalment, l'articulista ha qualificat d' "indignant" que aquesta situació "continuï passant en temps de la més plena i total globalització econòmica i mediàtica", justament quan "el multicultural i l'exòtic formen part del gran consum, i la curiositat pel diferent cotitza a l'alça".