Què anirà a explicar a la Fira del Llibre de Frankfurt l’Institut Ramon Llull? El discurs del PSC o el d’ERC? Això és el que es pregunta Vicenç Villatoro des de les pàgines del setmanari ‘El Temps’. L’escriptor i periodista recorda que el juliol de l’any passat es va celebrar en el Parlament un debat sobre el relat que s’anava a explicar a Frankfurt. En aquella sessió, “els tres partits que avui governen de manera conjunta i en perfecta entesa la Generalitat de Catalunya van exposar els seus respectius relats i no lligaven”. És a dir, que ERC deia una cosa i que el PSC i ICV en deien una altra de ben diferent. Per això, Villatoro es pregunta el següent: “quin és el relat que ha adoptat el nou tripartit?”; “Esquerra adoptarà des d’una àrea de govern que controla el relat i el discurs dels socialistes?”. ja que, per una banda, “el que ens deia el PSC és que s’anava a Frankfurt a explicar Catalunya tal com és, i per tant, bilingüe, amb la seva diversitat real, és a dir, en català i en castellà”. Per al PSC, “no es va a Frankfurt a explicar com és la cultura en català sinó com és la cultura a Catalunya. I les referències a la Catalunya real i no de les essències –tan grates als Ciutadans, per exemple– sustenten aquesta interpretació”. Per contra, la posició que llavors tenia Esquerra és que el fil conductor del que s’anava a explicar a la Fira havia de ser “la llengua catalana i la cultura catalana, i que per tant els escriptors que formin part de la delegació institucional siguin els qui escriuen en català”. Per tant, “hi ha dos relats contraposats, diferents, tots dos legítims, però difícilment compatibles”. Per una banda, “els socialistes volien anar a Frankfurt a explicar què és la cultura catalana i la indústria editorial catalana”, és a dir, “agafar un territori, la Comunitat Autònoma Catalana [...] i ensenyar la seva producció cultural tal com és, és a dir, en totes les llengües en què es fa”. I per contra, “ERC volia llavors anar a Frankfurt a explicar que existeix una literatura en llengua catalana”. En un cas, “la base del discurs és el territori: un territori amb totes les seves llengües”; en l’altre, “la base és la llengua: una llengua, en tots els seus territoris. No tenen res a veure. Els dos discursos s’assemblen com un ou i una castanya”. Per això, Villatoro pregunta per quin dels dos discursos s’aposta en aquests moments: “On som ara? En quin dels dos discursos? Què aniran a explicar a Frankfurt? Que Catalunya és una comunitat rica i plena, plural i diversa, on conviuen harmònicament moltes llengües i sobretot dues i on som els reis de la indústria editorial en castellà? O que existeix una llengua catalana, parlada en diverses comunitats de l’estat espanyol, de França, d’Itàlia i a Andorra, que té una gran literatura des de l’edat mitjana fins a la més rabiosa contemporaneïtat? Base territorial o base lingüística? PSC o Esquerra? O Entesa montilliana? Ho sabrem ben aviat”.
