Salvador Cardús creu que, en aquesta campanya municipal “buida d’idees”, “els polítics han substituït les idees per les marques i el contingut per la forma”. Ara, segons afirma en un article a l’Avui, “en tenen prou de ser autèntics. I una mica sentimentalots”. Cardús posa l’exemple de l’alcaldable del PSC per Barcelona, Jordi Hereu: “Hereu afirma: “No amago res, soc autèntic”. Ni fet expressament! Perquè és difícil exhibir una buidor i una manca de perfil més gran que autoqualificar-se d’autèntic. Perquè ser autèntic, amics, és no ser res.
Es pot ser una autèntica joia o un autèntic pendó, posem per cas. Però no es pot ser només “autèntic”, cal ser autènticament alguna cosa. I quan diu que “no amaga res”, Hereu simula l’obligada buidor ideològica de qui s’ha de presentar com a simple bon administrador dels béns d’altri”.
Cardús posa l’exemple d’Hereu com a “prototip del candidat polític que s’autopresenta en campanya simulant, a través de l’apel·lació a l’autenticitat, una profunda i radical manca de caràcter personal, de complexitat interior, d’introspecció ideològica, no fos cas que perdés cap vot”. El sociòleg i periodista afirma que li fa riure que “algú organitzi una setmana “per passar a l’acció” sota el lema “Està tot fatal”. Creu que els que troben que “està tot fatal, i que la setmana passada encapçalaven la manifestació antisistema, estan massa ‘okupats’ rebolcant-se en la desgràcia i repartint mastegots als Mossos d’Esquadra –amb la Guàrdia Civil vigilarien més– per aconseguir el consol mediàtic que els presenti com a víctimes del sistema”. Un sistema del qual “formen part, mal que els pesi, i del qual són un producte genuí. Mireu si en són, de cadells del sistema, que el sistema n’està sempre pendent, com de les cries, els riu les gràcies i desgràcies, els consent, i quan amb violència extrema trenquen el nas d’un policia, els mitjans de comunicació, tan capitalistes i d’ordre com són, ensenyen les esgarrinxades que la policia ha fet a una d’aquestes pobres criatures. Angelets!”.
Cardús finalitza l’article afirmant que passem de l’”està tot fatal” al “tot va bé”: “De lamentar la inseguretat a desacreditar la policia. De posar un foto de primera comunió al cartell electoral a ser autèntic. Sí: la campanya s’acaba avui mateix i ens deixa amb l’ai al cor d’haver de reflexionar no sabem ben bé sobre què”. Cardús creu que “no tot va malament”, però diu que és ben cert que “hi ha campanyes, les del sistema i les antisistema, que fan plorar... de riure”.
