Barcelona · Aquesta conclusió ha extret l'historiador i professor de la Universitat Autònoma Joan B. Culla al seu article publicat aquest divendres al diari El Pais. "El conte de fades era preciós. Durant cinc llargs anys - ha escrit Culla-, el pervers emperador Bush i els sinistres neocons -incitats per Darth Vader Aznar- havien sotmès al nostre gentil príncep Zapatero a tota classe de menyspreus i desfavors, negant-li qualsevol audiència imperial i titllant-lo d'aliat frívol i irresponsable indigne de confiança".

"Tot i això -ha continuat Joan B. Culla-, per fi, Bush i els seus seguidors van ser desallotjats del poder per la irrupció triomfal d'un nou emperador, un monarca jove, carismàtic i progressista en el qual el príncep ZP -modest ell- va veure reflectides les seves pròpies virtuts i amb el qual es va proposar nuar immediatament les relacions més estretes i càlides: si els fats li eren propicis, el príncep dels ulls blaus i les celles en forma de bec arribaria a ser el favorit europeu del taumaturg Obama, i Espanya sortiria definitivament del racó de la història per a situar-se -aquesta vegada, sí- entre els països que conten, i a més en el bàndol dels bons". L'historiador ha continuat el conte: "Però heus aquí que, com si la bruixota malvada hagués llançat un malefici, pocs dies abans de la primera trobada, de les primeres i cobejades fotos de l'emperador al costat de l'esforçat príncep ZP, alguna cosa va venir a interposar-se entre ambdós, a aombrar la lleialtat del segon cap al primer, a sembrar el recel entre els seus respectius sèquits. Aquesta cosa s'anomenava Kosovo". I decididament ha canviat de gènere per continuar amb l'anàlisi polític.

"Canviem ara de gènere. Quins són els alts interessos d'Estat en defensa dels quals Espanya, a diferència de 22 dels seus socis europeus, s'ha negat a reconèixer la independència de Kosovo?" s'ha preguntat Culla. "s potser la balcànica una regió en la qual la diplomàcia espanyola hagi desplegat des de temps enrere polítiques pròpies, una espècie de segona Hispanoamérica amb la qual ens uneixin forts llaços històrics, lingüístics, econòmics i fins a de família? Tenim tal vegada en Sèrbia a un vell i fidel aliat estratègic la satisfacció del qual valgui el preu d'enutjar a l'OTAN, incomodar a l'Administració d'Obama i desconcertar als aliats europeus?" s'ha qüestionat l'historiador a l'article d e El Pais. "Fa tot just tres setmanes - ha continuat-, durant la visita a Madrid del president de Sèrbia, Boris Tadic, José Luis Rodríguez Zapatero va ratificar enfàticament davant el seu hoste el rebuig del Govern espanyol a reconèixer la independència kosovar "des de les nostres conviccions entorn del dret internacional, i també des de les nostres conviccions polítiques"".

Joan B. Culla ha explicat que atès que més de 50 països -la gran majoria, occidentals i democràtics- han reconegut ja aquesta independència, "és molt poc versemblant que tal reconeixement transgredeixi el dret internacional. Només ens queden, doncs, les "conviccions polítiques". I aquestes, encara que mai han estat explicitades, han de ser forçosament l'al·lèrgia al dret d'autodeterminació, la por als nacionalismes secesionistes, el temor a mimetismes kosovars dins el territori espanyol". Culla ha recordat que "en el si de la Unió Europea, uns altres quatre governs acompanyen al de Madrid en la seva postura respecte de Kosovo, encara que cap d'ells ha arribat a l'extrem d'anunciar la sortida de les seves tropes -cas de tenir-les- de la jove república balcànica". Aquests governs són el romanès, l'eslovac, el grec i el xipriota, i "els seus motius - ha dit l'escriptor i historidor- són també d'ordre domèstic". "Eslovàquia i Romania recelen de les seves respectives minories hongareses i de la síndrome kosovar que pogués afligir-les, en combinació amb els efluvis irredemptistes que emanen de Budapest" ha opinat Culla, i ha afegit que els xipriotes Eveuen el Kosovo independent com una imitació de la fantasmal República Turca del Nord de Xipre que mutila el seu país des de 1974, i les solidaritats cultural-religioses (ortodoxos contra musulmans) els empenyen del costat de Sèrbia". De la mateixa manera Culla ha dit que "una cosa semblant succeeix amb Grècia, recelosa a més a més del seu veïnat postyugoslau i gens entusiasta davant l'aparició a la zona d'un nou Estat els habitants del qual són musulmans en un 90%".

"Sincerament, no em sembla que la situació actual de les tensions territorials a Espanya tingui molt a veure amb els plets balcànics esbossats en el paràgraf anterior" ha sentenciat el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. "En aquella regió d'Europa moltes fronteres polítiques i la sobirania sobre nombrosos territoris han canviat quatre o cinc vegades al llarg del segle XX, gairebé sempre per la força, amb un rastre de matances i un tràfec de poblacions que van alterar profundament el mapa ètnicolingüístic i van sembrar tota mena d'irredemptismes" ha continuat. "Les fronteres espanyoles estan bàsicament immòbils des de 1659 - ha argumentat Culla- i, per fortuna, no hem viscut desplaçaments forçosos de població a causa del credo o de l'ètnia des de l'expulsió dels moriscs, fa ara 400 anys". Seguint una línia conclusiva Culla ha dit que en aquestes condicions, que un Kosovo independent sense l'aprovació de Sèrbia desagradi o molesti a Bucarest, a Bratislava o a Atenes "resulta fins a cert punt comprensible. Que aquesta independència susciti inquietud i un rebuig tenaç a Madrid -tant per part del PSOE governant com del PP en l'oposició- evidencia entre els paladins de la unitat d'Espanya una por irracional, una percepció molt fràgil d'aquesta unitat que ells mateixos proclamen perpètua". "Que, per a escenificar el seu no reconeixement de Kosovo, el Govern de Zapatero anunciï de forma abrupta un replegament unilateral de tropes criticat pels seus aliats i amenaçador per a l'idil·li amb Obama -ha continuat Culla-, això ja és incomprensible excepte des d'un fort prejudici ideològic". Finalment ha remarcat des de la sorpresa: "Fixin-se vostès quines coses passen, quan a Espanya es parla de nacionalistes, l'opinió dominant pensa només en certs partits catalans, bascos i gallecs".