Barcelona ·
L'historiador i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Joan B. Culla, ha alertat del canvi de rumb i dels "indicis de viratge que s'han anat acumulant durant aquestes darreres setmanes" a l'estratègia política del PSC a un article a El País: "En la pressa per allunyar-se de tot allò que olori a maragallisme, en la caiguda de la cotització de l'anomenat sector catalanista del partit, en la sorollosa tornada de Celestino Corbacho, en la ruptura de la coalició amb Ciutadans pel Canvi... Però, sobretot, el canvi de guió és perceptible en el discurs del president de la Generalitat i candidat a la reelecció".
L'autor de l'article Vuelta a las viejas recetas ha indicat que des de la Diada, José Montilla "no ha desaprofitat cap al·locució de caràcter polític per alertar sobre les pulsions separadores i agitar els riscs de fractura social que el projecte independentista -segons ell- enclou", i que el President de la Generalitat ha presentat, durant tot aquest temps, el PSC com "l'única opció davant del secessionisme que vol trencar" Espanya.
"Aquest diumenge -ha continuat l'explicació Joan B. Culla-, al clima de míting de la Pineda de Gavà, el candidat socialista va fer un pas més i va eixamplar l'espectre dels seus enemics ideològics: Nosaltres som l'oposició a l'embolic del nacionalisme i l'independentisme. (...) Les disputes de banderes no passen per davant de les persones. (...) Hem de desfer l'engany del nacionalisme; s'enganya i enganyen" (les subratllades són meves). s a dir, que a Sánchez-Camacho i a Rivera els ha sortit una dura competència".
Tenint en compte aquestes circumstàncies, l'historiador ha alertat que, si "aquest tipus de missatges intensifiquen el seu voltatge" durant les pròximes nou setmanes, i si "l'espanyolisme del PSC es passa de frenada", allò que pot patir un "mal irreparable" és la pròpia "identitat fundacional del partit, aquells tan subtils com rendibles equilibris que van prendre forma entre el Pacte d'Abril de 1977 i la unificació socialista de juliol de 1978": "Un PSC transmutat de facto en Federació Catalana del PSOE tindria més o menys vots, però deixaria de ser l'eficaç frontissa social i identitària que porta sent més de tres dècades".
"En aquest context -ha conclòs l'autor de l'article-, ve en la memòria un il·lustre exponent del PSC més catalanista, avui autoexclòs de les llistes, el qual va replicar a aquells qui es mostraven escèptics sobre la capacitat del candidat Montilla per mobilitzar el vot del cinturó barceloní, l'estiu del 2006: Llavors, a qui hem de presentar la pròxima vegada? A Alejandro Lerroux?". Joan B. Culla ha sentenciat que seria "un error catastròfic" que algú intentés, a aquestes alçades, "disfressar José Montilla d'emperador del Paral·lel".
