Barcelona ·
Aquesta afirmació feia l'expresident del PNB en una entrevista feta per Aleix Buch i Ramon Tremosa l'estiu del 2006, que ha estat publicada recentment a la revista Relleu. En ella, Arzalluz no analitza tan sols aspectes d'Euskadi, sinó també de Catalunya, que en aquell moment acabava de votar en referèndum un nou estatut. L'exdirigent explica que "ha patit" "tant o més que un nacionalista català" la reforma de l'Estatut, que considera "un frau", i critica durament Esquerra per la seva aliança amb Zapatero i CiU perquè amb el pacte Mas-ZP "no s'està pactant per Catalunya, s'està pactant poder". "Això és el que no accepto", conclou.
Seguint amb l'Estatut, Arzalluz explica que el "frau comença amb Zapatero". "Qui negocia amb aquest tipus?", es pregunta, recordant les seves promeses incomplertes i "el ribot" de Guerra. "Però, sobretot, el que m'indigna d'aquest home és que estava aliat amb Esquerra", afirma, i també reparteix a Mas, "que d'entrada era el seu enemic", però finalment "arriba a un acord de futur". "Per mi són uns impresentables des del punt de vista ètic", afirma Arzalluz, que considera que Esquerra no és un partit "seriós" i que Convergència està "massa corrompuda pel poder".
Tirant enrera, Arzalluz analitza el procés de la transició i com des d'aleshores s'ha desembocat a la situació actual. Després d'afirmar que els polítics espanyols estan penedits de l'estat de les autonomies i dels estatuts, l'expresident del PNB recorda, però, que aleshores "estàvem molt tranquils, perquè sabíem que Espanya només tenia futur a Europa", fet pel qual "havien d'acceptar unes regles del joc mínimes". "La transició -explica- que van fer alemanys i americans, va consistir a veure què era el mínim a canviar per tal que ells seguissin al poder". "Enfront això, estàvem bascos i catalans i ningú més", conclou.
Mirant al futur, doncs, Arzalluz considera que no té cap sentit fer un nou Estatut a Euskadi, perquè si de l'actual "s'ha complert de l'ordre d'un 40%, què farem amb un estatut amb més facultats?". La solució, per l'exdirigent, és "donar el salt que no vàrem poder fer llavors [a la transició] que és l'autodeterminació". En aquest sentit, Arzalluz explica que no té "cap dubte" que arribarà, igual que a Catalunya, "si vol, és clar".
"La clau -diu l'expresident- està en si la gent ho vol de veritat, llavors no hi ha manera d'oposar-s'hi, ja no serveixen les armes". s per això que, "de cara al futur", Arzalluz només té un dubte, "fins a quin punt els nostres pobles respectius l'exigiran aquest dret, perquè si l'exigeixen majoritàriament això no ho para ningú". Entrant en la hipòtesi que hi hagués "un Milosevic" que vingués amb les armes davant una possible separació d'Euskadi, Arzalluz es pregunta què passaria: es trauria al lehendakari i no hi hauria "més eleccions? Serà l'únic racó d'Europa on no n'hi hagi?". "No es poden imposar les coses per la força", conclou, i ho remata dient que "ens fiquen la por al cos [...] però al final dependrà de nosaltres".
L'exlider polític analitza l'estructura de partit del PNB, en la que els seus dirigents no són càrrecs de govern, i ho considera positiu perquè l'aparell sempre pot "vigilar cap a on va" el govern, i no es corre el "perill que la ideologia es vagi perdent". "El dolent és que els partits, i també el nostre, van evolucionant cap a aparells" que porten a la corrupció i el clientelisme.
Per assegurar la transparència del treball dels polítics, Arzalluz considera que "hi ha d'haver un partit que controli els polítics", en primer lloc, "i unes lleis que es compleixin", un fet que, segons l'exdirigent, no passa a Espanya. En tercer lloc, hi ha el paper dels mitjans de comunicació, però "estan totalment prostituïts. A qui serveix Godó? I a qui serveix Polanco? Doncs als seus propis interessos abans de res", conclou.
