Barcelona ·
Francisco Letamendia, escriptor i expolític, ha denunciat el govern frontista que s'ha instal·lat al País Basc a un article a Deia. "Aquests serien alguns elements del canvi pregonat: omnipresència d'un discurs plenament unilateral sobre les víctimes d'una única de les parts en conflicte; establiment de
relacions entre la Comunitat Autònoma Basca i la Comunitat Foral Navarresa amb desaparició de les friccions limítrofes entre totes dues, sobre la base del principi que Euskadi és Euskadi i Navarra és Navarra; mapa del temps en el qual Euskalherria desapareix i els únics límits de què disposa són els de la pantalla de televisió, amb un desbordament territorial que ha estat identificat sarcàsticament per algú com la visualització per vegada primera de la "Gran Navarresa"; extensió del principi de la sospita al terme de "poble basc" en benefici del terme "ciutadania"; coronació dels cims muntanyencs bascos amb grans banderes espanyoles en una teatralització on les úniques acusacions de practicar la guerra de banderes s'han dirigit contra la hissada reactiva de l'ikurriña en els mateixos cims; identificació plena amb els cossos policials espanyols, amb desaparició total de qualsevol al·lusió a un passat repressiu; persecució i eliminació de socarrel de qualsevol al·lusió de resposta anti-repressiva; sintonia plena amb la Gran Política i amb les polítiques públiques del govern central; injúries contra Sastre per fer exactament la mateixa predicció que el ministre de l'Interior Rubalcaba sobre el futur immediat d'ETA- ".
Tot i això, l'autor de l'article ha admès que "tot té la seva part positiva i la seva pedagogia": "Els nacionalistes bascos podem atribuir-ho a la prepotència d'un espanyolisme frustrat secularment en els seus projectes imperialistes que desviaria les seves ànsies d'expansió cap als pobles que li estan subjectes ,però si actuam així utilitzem la mateixa simplificació que empra l'espanyolisme".
En aquest sentit, Letamendia ha dit que ens hauriem de preguntar què hem fet els nacionalistes bascos perquè siguin així els altres bascos. "Tot i que cap model és perfecte -ha continuat Letamendia-, a Catalunya per exemple existeix un humus catalanista en el qual es banyen socialistes i nacionalistes, humus que aquí no existeix, i l'absència del qual provoca el xoc de trens al que ens veiem abocats". L'autor de l'article ha argumentat que la causa d'aquest fenòmen es deu a que la cohesió grupal dels bascos d'orientació espanyola "ha avançat molt més" que la dels bascos nacionalistes. "Les seves diferències internes no han impedit aquí l'emergència d'un sentit de grup" ha dit l'escriptor.
El canvi de govern basc, segons Letamendia, està suposant per als bascos espanyolistes "la revenja", i els nacionalistes bascos "no han sabut construir un ciment comú grupal amb un sentiment compartit de pertinença". "Aquest dèficit s'està reflectint -ha dit l'expolític- en la lenta erosió de la relació de forces del bloc nacionalista enfront del bloc estatal [...]. Fins i tot la joia de la corona del nacionalisme basc, la majoria sindical ELA-LAB, ha vist congelats en els últims quinze anys els avenços interromputs que va experimentar als anys 80 i 90 respecte del bloc CC.OO.-UGT".
"Lamentablement", ha dit Letamendia, aquesta absència té "un comú denominador amb Irlanda del Nord: Subsistirà mentre continuïn les lluites tribals per l'hegemonia entre els diferents sectors del nacionalisme basc d'esquerres [...] i mentre els sectors formats pel jeltzalisme i l'esquerra abertzale no arribin al mínim compromís necessari.
