Barcelona · En l'article Montilla i la independència' publicat a El Punt, Josep M. Pasqual considera que quan Montilla afirma que defensarà l'Estatut "fins a les últimes conseqüències" és que ho farà de veritat, ja que el president "no és un embolicaire compulsiu com Zapatero o la majoria de dirigents que ha tingut el PSOE". De la mateixa manera, diu l'articulista, "si algun dia la democràcia catalana ens porta a la independència, i si aquell mateix dia Montilla es manté en la carrera política i en la presidència, dirà que defensarà la independència fins a les últimes conseqüències".

"Montilla -continua- no estirarà el carro de la independència perquè no és el seu objectiu, però si el país ho decideix i ell és el màxim representant del país, actuarà en conseqüència. El PSC, ja ho sabem, no serà independentista fins al dia que es proclami la independència", conclou Pasqual, que explica que "aquell dia, quan ja tampoc caldrà ser independentista sinó, simplement, normal, l'objectiu del socialisme català serà governar amb normalitat, la mateixa normalitat amb què tots els socialismes del món intenten governar".

L'autor retrocedeix 1000 anys per recordar que "Montilla ens deu, als catalans, ser espanyol". I és que "l'any 1010 hi va haver l'expedició catalana a Còrdova, comandada per Ramon Borrell III i Ermengol d'Urgell", que va suposar "el toc de gràcia per desmantellar el califat". s a dir que "si fa mil anys, 9.000 catalans no haguessin estat determinants, el califat de Còrdova potser encara estaria governat pels hereus d'Almansor. I Montilla, en lloc d'espanyol de Còrdova, seria àrab".

Pasqual diu que "mil anys després, aquest espanyol accidental de Còrdova és el president dels catalans. Paradoxa? O bonhomia? Un mil·lenni després, Montilla està disposat a defensar Catalunya fins a les últimes conseqüències. Sap que aquest país no es va fundar al segle XV ni l'any 1978. Que sant Iscle i santa Victòria el protegeixin".