El sociòleg i membre de l'IEC, Salvador Cardús, ha indicat a un article a El Punt AVUI que davant del "desafiament" per la independència "es pot callar", però que "en temps d'alta responsabilitat, el silenci no és neutral, no és innocent".

"El silenci afavoreix l'statu quo, és conservador ─ha continuat─, és sospitós de covardia. Posem per cas la posició del cardenal de Barcelona, monsenyor Lluís Martínez Sistach. Davant de l'Onze de Setembre, diu que no fa costat a la convocatòria de la manifestació per evitar "divisions". És una posició de les de callar". Cardús ha dit que el silenci afavoreix la posició unionista actual, i ha matisat que el cas de Martínez Sistach "encara és més greu per comparació amb els seus col·legues espanyols".

"De fet, els bisbes espanyols han pres posicions públiques, individuals i col·lectives en diversos documents, a favor de la nació espanyola [...] són uns independentistes espanyols, i han prescindit sistemàticament de respectar els sentiments polítics de bascos i catalans" ha dit amb claredat. "El bisbe Martínez Sistach, o qualsevol altre bisbe "a Catalunya", haurà d'acabar definint-se, tard o d'hora ─ha sentenciat l'autor de l'article─. A favor del propi país, en contra, o com deia abans, adoptant una actitud de silenci poruc".

Cardús ha puntualitzat que el cas del cardenal de Barcelona "s'ho hauran d'anar aplicant molts altres responsables públics": "Els caldrà, tard o d'hora, prendre una decisió. Fa trenta i tants anys, molts van haver de decidir si seguien mantenint les seves relacions ambigües amb el règim franquista, o si de cop es convertien en demòcrates de tota la vida. Ara, a la generació següent, se li presenta un desafiament semblant. Hem de confiar que es decantaran per haver estat independentistes de tota la vida!".