Josep Gifreu

El professor de comunicació de la UPF afirma que "el Baròmetre ja era vist com a eina indispensable i normalitzada en l'observació científica del comportament de la població". Ara, però, "sembla que el govern Mas li vol negar el pa i la sal", destaca l'autor de l'article. Gifreu explica que "gràcies a les sis onades d'enquestes anuals, podem saber amb precisió una quantitat ingent de dades sobre el consum cultural i de mitjans a nivell global de Catalunya, comarca a comarca, per franges d'edat, per classe social, etc.".

També assegura que "no es tracta sols d'una potent eina científica de coneixement de la realitat social i cultural" és sobretot "una plataforma de coneixements bàsics tant per a les estratègies de màrqueting o de publicitat de moltes empreses, com per a l'adopció de polítiques culturals, comunicatives o lingüístiques". És, en definitiva, "un focus de llum intensiu i permanent sobre l'estat de la nació, sobre els punts forts i els punts negres del mapa dels nostres signes d'identitat i, per tant, una eina imprescindible avui de (re)construcció nacional".

Gifreu posa alguns exemples, com ara, l'estudi que Fundacc va fer públic fa unes setmanes sobre el coneixement i usos del català a Catalunya el 2010. Aquest estudi, segons el professor de comunicació, posa de manifest "les enormes potencialitats del Baròmetre, ja que l'anàlisi es basa en les dades obtingudes a partir d'una mostra de 31.000 entrevistes personals a la llar realitzades de forma continuada durant tot el 2010".

Segons Gifreu, "no hi ha altra font que permeti subministrar als responsables de l'administració, de l'empresa privada o dels grups de recerca un flux de dades sobre l'estructura i evolució dels comportaments socials i culturals tan permanent i fiable. Per això, moltes institucions com les universitats o el Conca o de fora de Catalunya, com entitats del País Basc, s'han interessat per arribar a acords de col·laboració amb el Baròmetre".