"Alguns fan una anàlisi primària del fet: el PSC s'enfonsa. Crec que la lectura hauria de ser més complexa: el cinturó ja no és el que era".
Albert Sáez, director adjunt d'El periódico, ha assegurat a un article que entre els anys 80 i 90 el PSC es va convertir en un partit "infranquejable" a les grans ciutats de l'àrea de Barcelona i va "arribar a ser hegemònic" a les ciutats mitjanes de tot Catalunya. "Ho va fer a base de sumar uns alcaldes arrelats i els quadros que van desertar dels partits situats a la seva esquerra" ha sentenciat l'autor de Mitologies electorals.
En aquest aspecte, Sáez ha conclòs que d'aquesta manera va sorgir un "Catalunya dual" en la qual el partit dels obrers "governava als municipis i guanyava les generals" mentre el partit "dels pagesos i els botiguers era hegemònic" a la Generalitat. "Van sorgir així ─ha continuat─ els mites del comportament electoral a Catalunya: el cinturó sempre serà roig i a les ciutats hi ha votants que opten per CiU al Parlament i per PSC al Congrés".
L'autor de l'article ha sentenciat que aquest panorama va començar a mutar ara fa un any donat que a les eleccions catalanes "CiU va sumar un increment de gairebé el 30% a l'àrea metropolitana i el PP un 24,4% a les municipals", un canvi que, segons Sáez, ha estat "sempre a costa del PSC": "Alguns fan una anàlisi primària del fet: el PSC s'enfonsa. Crec que la lectura hauria de ser més complexa: el cinturó ja no és el que era".
"Hi ha hagut una disseminació de votants de classe mitjana que s'ha desplaçat des de Barcelona fins a aquestes poblacions. Però, a més, el PSC s'ha pensat que tenia la propietat sobre aquests territoris i ha oblidat revisitar els seus problemes per plantejar noves solucions. No eren rojos, sinó que votaven roig. Es tracta de reconquistar-los" ha conclòs.
