Salvador Cardús critica la darrera sentència del TSJC contra la immersió lingüística i recorda, en un article a La Vanguardia, que "els jutges no fan de sociolingüistes", sinó que "prenen decisions que afecten la política lingüística, si, però seguint principis jurídics".
És a dir, "apliquen l'ordre constitucional establert", que estableix normes que "no es basen pas en coneixements de sociolingüística, sinó en un model de nació espanyola unitarista i, en conseqüència, que vol garantir com sigui la supremacia jurídica i social de la llengua castellana".
Segons Cardús, "no es tracta de la defensa d'uns suposats drets naturals dels individus", sinó "d'aplicar una sentència que respon a l'obsessió homogeneïtzadora del nacionalisme espanyol. El problema ve d'antic. És preconstitucional". Ras i curt: "Per a la concepció ara també constitucional de la nació espanyola, la diversitat lingüística segueix sent una amenaça i una anomalia a liquidar".
Segons Cardús, "les lleis espanyoles són insensibles a les raons sociolingüístiques i escolars, al model de convivència lingüística en el qual ens sentim còmodes la immensa majoria de catalans i a la voluntat nacional de convertir el català en la nostra llengua comuna". Cardús finalitza l'article preguntant-se el següent: "ara que els tribunals insisteixen a recordar que el model d'immersió lingüística no cap dins la Constitució, ¿quin hauria de ser el proper pas per tal que sigui respectada la voluntat democràtica dels catalans?".
