Això és el que es pregunta el sociòleg Salvador Cardús en el seu primer article publicat a la contraportada del diari Ara. Cardús recorda que quan Montilla va alertar de la desafecció catalana cap a Espanya, va escriure que la seva anàlisi era completament equivocada: "allò que els darrers anys s'ha fet diàfan és la desafecció espanyola cap als catalans i la nostra vocació nacional".
Llavors Cardús va concloure el següent: "no ens hi volen [a Espanya]. Molts catalans acabaran independentistes a la força". Quatre anys després, assegura que "se'm fa incomprensible que CiU cometi el mateix error"; i es pregunta: "en què quedem?: ¿es vol salvar Espanya al preu de ser-hi residuals, o ens dediquem a acumular forces per decidir com més aviat millor –"tenim pressa", deia Heribert Barrera- el nostre futur? Cal posar en guàrdia el colonitzador? ¿La nostra dignitat nacional passa per seguir implorant que ens deixin ser espanyols de ple dret? No n'esteu tips? Quin amo, quina nació servim?".
Sobre la polèmica reforma de la Constitució espanyola, Cardús assegura que "no és cap fet sorprenent, cap gir copernicà, per molt que Duran sobreactuï en vigílies electorals" i recorda que l'últimàtum que ens ha posar el TSJC perquè liquidem la immersió lingüística és "conseqüència directa de la sentència del Constitucional". Per tant, "res de nou sota el sol". I és que "la Constitució mai ha estat una porta democràticament oberta a les aspiracions actuals o futures dels catalans, sinó una ratera". Segons Cardús, "Espanya, per a les nostres aspiracions socials i polítiques, és una via morta".
Per això, creu que ara es torni a parlar d'un xoc de trens pel fet que CiU hagi estat exclosa del pacte entre el PP i el PSOE a l'hora de fer una modificació de la Constitució, "sona com un viatge al passat". I es pregunta: "quina lleialtat encara hem de demostrar a una Constitució en nom de la qual es neguen els nostres drets nacionals i les possibilitats d'emancipació i progrés econòmic?".
