"L'anticatalanisme a València ha esdevingut fonamentalment una qüestió de cor, per a no dir d'unes altres vísceres. És i ha estat un mal negoci per a València".
L'escriptor Vicenç Villatoro ha parlat de "bescanvi de papers dialèctics" entre independentisme i unitarisme a un article publicat al setmanari El Temps: "Els defensors de l'statu quo en l'ordenació política de l'espai ibèric, els partidaris de l'unitarisme espanyol, cada vegada parlen més de sentiments i menys d'interessos. [...] Cada vegada s'adrecen més al cor i menys al cap. Per contra, els partidaris de reformular aquesta visió de l'estat per a atorgar més poder –o tot el poder– a les nacions perifèriques fan servir com més va més arguments econòmics, apel·len més als interessos, i deixen de banda [...] l'argumentari emocional, cultural o lingüístic".
L'anticatalanisme és i ha estat un mal negoci per a València. La indiferència cap a València és i ha estat un mal negoci per a Catalunya"
En aquest sentit, la qüestió valenciana pren un pes important per a l'autor de l'article El cap i el cor. "Durant anys s'ha atiat [...] una ruptura sentimental entre València i Catalunya, un sentiment de recel o d'enfrontament i tot. S'ha fet fonamentalment en el terreny [...] emocional. Però, d'una manera creixent, l'evolució de la geografia econòmica demana una aliança estratègica entre València i Catalunya en nom d'interessos comuns, que afecten les grans infrastructures ferroviàries i portuàries" ha sentenciat.
Villatoro ha afirmat que el discurs de l'unitarisme espanyol "ha buscat la ruptura sentimental entre Catalunya i València" i ha constatat que l'anticatalanisme a València "ha esdevingut fonamentalment una qüestió de cor, per a no dir d'unes altres vísceres": "Si parlem en termes de cap, d'interessos, amb la mínima contaminació d'ideologia, amb la màxima fredor, tot convida a l'aliança estratègica i a l'aproximació entre Catalunya i València, en l'àmbit de l'economia i de la cultura. L'anticatalanisme és i ha estat un mal negoci per a València. La indiferència cap a València és i ha estat un mal negoci per a Catalunya".
"No és clar ─ha conclòs Villatoro─ que el cap tingui més bones raons que el cor. No és clar que li hàgim de fer més cas. Tampoc al contrari. Simplement he volgut constatar l'intercanvi de papers. L'intercanvi d'argumentaris. Quan cap i cor indiquen direccions diferents, a qui hem de fer cas? I, de vegades, ni tan sols indiquen direccions diferents...".
