Vicenç Villatoro

Vicenç Villatoro ha indicat a un article publicat al diari Ara que des del 1714 ençà "l'Estat espanyol s'ha construït sempre amb el model francès al cap": "El model ha estat sempre piramidal, unitarista, essencialment uniformista i centralitzat. Només en els inicis dels períodes democràtics a Catalunya s'ha tingut l'esperança de dibuixar un model radicalment diferent, en xarxa, divers, plural, amb reconeixement igualitari de les llengües, les cultures i les nacions".

Seguint la metàfora esportiva, l'autor de l'article El desempat ha dit que aquesta actual situació política de Catalunya amb l'Estat "no és un empat, estrictament, perquè hi ha un dels equips que té la pilota de l'Estat i porta avantatge" però que en qualsevol cas "tampoc no és una victòria absoluta de cap dels dos projectes". "Aquests dos projectes ─ha continuat Villatoro─ porten dècades i dècades si no empatant sense que cap dels dos acabi de guanyar del tot. I podem estar així pels segles dels segles: empatant, remugant, practicant una guerra de guerrilles pels serrells de manera que la situació sigui acceptable, encara que no satisfactòria".

Seguint aquest fil argumental, Villatoro ha constatat que la independència "ha guanyat crèdit" avui dia perquè "com a mínim no s'ha provat mai, i per tant mai no ha fracassat": "I a l'altra banda de la partida ha guanyat crèdit la recentralització, la involució autonòmica, perquè si el cafè per a tothom no va servir per a res, prefereixen que els tornin el cafè".

"Em fa l'efecte que des de fa dies ha començat el partit de desempat ─ha conclòs─. Podem continuar empatats eternament, però els dos equips tenen més ganes que mai de desempatar. El projecte espanyol està fart de dur aquesta pedra a la sabata i se la vol treure. [...] Volen guanyar d'una vegada. Sense que el català hagi de desaparèixer necessàriament, sense desmuntar necessàriament l'autonomia, però amb el projecte piramidal assolit".