"Quan, com a país, com a llengua, com a cultura, anem pel món, hem d'aspirar més a l'admiració que no a la compassió. La frase la va dir a Vinaròs Salvador Cardús i me la vaig apuntar, gairebé com un lema".
Vicenç Villatoro ha desplegat totes les seves habilitats literàries a un article publicat al setmanari El Temps, en el qual l'escriptor hi afirma que la frase del sociòleg Salvador Cardús "és molt bona": "Quan sortim a fora, tots plegats, aspirem a produir actituds i reaccions positives. La compassió és una reacció positiva: la provoquen les víctimes, els que són objecte d'injustícies, els perseguits, els humiliats, els febles. L'admiració és una reacció positiva: la provoquen els qui poden sentir-se orgullosos del que són, els qui tenen un alt nivell de qualitat i d'excel·lència".
En aquest mateix aspecte, l'autor de l'article Més admiració que no compassió ha dit que "nosaltres, el nostre país, la nostra llengua, la nostra cultura, podem construir un discurs per a suscitar compassió i un discurs per suscitar admiració" perquè tots dos "són certs" i són "parcials". "Hi ha en la nostra situació ─ ha continuat─ elements per a atreure la solidaritat, per a subratllar el greuge i la injustícia, passada i present. Però hi ha també elements per a fer-se sentir, per a anar pel món amb el cap molt alt".
La compassió caduca. L'admiració pot mudar en enveja, i l'enveja pot ser destructiva. Però, preu per preu, millor envejats que no envejosos"
Villatoro ha subratllat que Catalunya pot fer totes dues coses però "en el nucli essencial del nostre relat hem de triar". En aquesta tria, Villatoro ha defensat el punt de vista de Cardús, i ha afirmat que el sociòleg "té raó, estratègicament": "Tenim material per a totes dues coses. Raons per a totes dues coses. Però ens convé més l'admiració. La compassió caduca". "Si tu busques la compassió dient que ets feble, que estàs malalt, que ets a punt de desaparèixer, quan comencen a trobar-te una mica bé, els compassius s'esfumen i, segons com, se't giren en contra" ha argumentat Villatoro.
L'autor de l'article ha conclòs sentenciant que la frase qui canta, els seus mals espanta "té la coma mal posada": "De fet s'hauria de dir qui canta els seus mals, espanta.
La compassió caduca. L'admiració, certament, pot mudar en enveja. I l'enveja també pot ser destructiva. Però, preu per preu, millor envejats que no envejosos".
