Barcelona · Ferran Adrià un dels artífex de l'alta cuina catalana', aquesta que alguns situen entre l'art i la gran gastronomia -dues matèries a les que s'atribueix sapiència, tacte i alguna cosa per aportar al món- nega ser català al The Wall Street Journal Europe. Quin flac favor a tots aquells catalans que arreu del món no reneguen dels seus orígens! I això que el noi té el restaurant en una cala de Roses!

Resulta que el cuiner, que s'anomena a ell mateix aleatòriament xef i creador, i que tenia 13 anys quan el dictador Franco va morir i 16 quan es va restablir la democràcia a l'Estat, nega que "comparteixi identitat cultural catalana amb artistes com Gaudí, Miró i Dalí" tal com li pregunta la periodista, ni que la seva "inherent rebel·lió" vingui del lloc i el temps on li va tocar néixer. Perspectiva interessant -en contra de tot el pensament psicoanalític occidental- del qui és "doctor honoris causa" per la Universitat de Barcelona.

El cuiner diu que "era massa jove per recordar Franco", -es veu que tampoc va estudiar un borrall- i que "és català, però també espanyol i europeu", no fos cas que fos titllat de ser de la ceba'! Perquè, és clar, la resta de catalans que sí que afirmem ser d'on som i fruit dels països on hem nascut, no som europeus ni vivim al món!

La periodista -britànica- li respon que "se sent sorpresa de sentir-li dir que ser català no és una influència en la seva feina", i Adrià li afirma que "a nivell sentimental, és català. Per què hi ha un sentiment especial entre ell i els altres catalans o gent de Barcelona", es veu que si ets de Girona o Roses o Tarragona... no ets català o no tens el feeling, diguem-ne nacional', amb el cuiner.  I conclou: "El que realment sóc és fill de la Nouvelle Cuisine de França. Vaig néixer i consolidar-me el 1973".

s vergonya, snobisme, simple estupidesa o una falta de respecte general a tots els catalans?

Aquest és el problema del nostre país. No és que no sabem explicar-nos al món o a Espanya -això que ara esta tant de moda- és que no ens hem d'explicar, som el que fem i diem! El que hem de fer és no renegar, no tartamudejar i castigar des de la societat civil personatges cagats de por, botiflers, que per no dir "sóc català", canvien el lloc i la data de naixement! I a sobre ho fan en un mitjà internacional on la periodista estrangera és la primera sorpresa.

Quins éssers tan estranys, amorfes i egoistes aquests "ciutadans del món" que exclouen del món a tots els que defensem ser alguna cosa més que éssers en un fons blanc.