Manuel Castells ha fet un crit d'alerta: "Les palanques més potents de canvi històric en els dos últims segles es van basar en utopies: la utopia liberal, la utopia anarquista, la utopia socialista, la utopia cosmopolita...".
Barcelona ·
El sociòleg i professor universitari, Manuel Castells, ha recordat que cap d'aquestes utopies, com és el cas de la independentista sorgida a Catalunya, "es va encarnar plenament com a tal en institucions i formes d'organització social" però cadascuna d'elles "es va convertir en pràctica col·lectiva, va encoratjar somnis i sacrificis i va produir canvis de tot tipus, des de la construcció de les institucions democràtiques protectores de la llibertat individual fins el reformisme socialdemòcrata que donar a llum l'Estat de benestar".
A l'article La utopia independentista, Castells ha indicat el caràcter d'utopia que ha adquirit la independència de Catalunya per a la societat actual, un fenomen que a curt termini "es pot traduir en una consulta molt més pràctica sobre les condicions del pacte fiscal", a mig termini "l'Espanya multinacional podria anar emergint com a condició per salvar entre tots un vaixell que la crisi econòmica estructural i la possible desintegració de l'euro podrien fer naufragar" i que a llarg termini, "qui sap què pot passar?".
"L'Europa de les ciutats, de les regions, de les cultures -ha sentenciat Manuel Castells- , [...] de la societat civil podria acollir una encarnació històrica més amable d'una independència de la col·lectivitat catalana en un context postnacional. Per això els estrategs que calculen probabilitats i reclamen programes s'equivoquen d'arrel. Perquè l'arrel està en les ments i en moltes d'elles ja hi habita la utopia independentista. [...] No menystingueu els efectes pràctics a curt, mig i llarg termini de la formació d'una utopia independentista cada cop més arrelada a la societat catalana".
