"El nostre problema és que tenim davant només dues vies: la difícil i la impossible. I el que ens convé és que la difícil no ho sigui tant. No sempre ho fem bé, tots plegats. Però l'altra continua sent impossible".
L'escriptor Vicenç Villatoro ha posat sobre la taula les sortides polítiques i econòmiques amb què actualment compta Catalunya: "Des de Catalunya, no hi ha sortida sense la consulta. Des d'Espanya, tampoc: les concessions en economia i cultura no serien la manera d'evitar la consulta, sinó la campanya electoral a favor del no, en la consulta".
A l'article Entre la dificultat i la impossibilitat Villatoro hi ha dit que Espanya "té una altra possibilitat: plantar-se, dir que no i actuar en conseqüència", una opció que "no es podrà fer sense violentar la concepció de democràcia", i ha alertat que llavors els catalans disposen de tres vies: "Una, fer la consulta, civilitzadament. Difícil però no impossible. Una altra, no fer-la a canvi de concessions a Catalunya. Ara per ara, impossible. La tercera, que l'Estat es planti i eviti per tots els mitjans la consulta, davant d'una Catalunya escanyada. Possible o impossible? Espero que impossible".
Si un president espanyol donés a Catalunya diners i garanties de diversitat cultural, deixaria de ser president"
Al text, l'autor hi ha dit que perquè dues parts puguin negociar "han de poder intercanviar coses de les quals disposin" i ha informat que "en aquest cas, ara per ara, no es donen ni una cosa ni l'altra". "Imaginem que algú des de Catalunya vol seure amb el president espanyol per fer aquest intercanvi: jo desactivo el procés i tu em dónes un millor finançament [...]. No m'imagino el president Mas fent això. Però imaginem que algú altre ho vol fer. Si no canvien molt les coses, s'estavellarà" ha sentenciat.
Villatoro ha argumentat el per què: "Castigada per la crisi, escaldada per l'experiència, a bona part de la societat catalana li costaria molt abaixar la guàrdia i dir que aquesta vegada tampoc, que tot plegat era només la vella estratègia del peix al cove. Si algú va a Madrid prometent que desactivarà el malestar català, ofereix una cosa que no té".
Finalment, l'autor de l'article ha deixat clara la visió de la política Ebre enllà: "El debat espanyol no és sobre quin premi s'ha de donar als catalans per haver obert un procés sobiranista, sinó sobre quina és la magnitud del càstig. Si un president espanyol, en una negociació hipotètica, donés a Catalunya diners i garanties de diversitat cultural, deixaria de ser president."
