Sobre el reconeixement del dret a decidir del poble català, l'escriptor Vicenç Villatoro ha indicat que Espanya, en aquest terreny de joc, "no es juga tan sols Catalunya. Es juga també Espanya".

A l'article Espanya contra Espanya Villatoro ha dit que Espanya es juga, en aquesta lluita, "quina Espanya és i vol ser" i ha continuat argumentant: "Entenguem-nos: cap de les dues Espanyes contempla [...] la idea de l'autodeterminació de Catalunya. Però discrepen sobre les maneres d'evitar-la [...]. Per a uns, tot s'hi val [...] inclosa la renúncia [...] a la democràcia".

L'autor de l'article ha continuat explicant que, per als altres espanyols, el país "ha de fer tot el que pugui perquè Catalunya no se'n vagi, però amb els límits -resignats- dels principis implícits de la democràcia occidental", una actitud que tard o d'hora comportarà haver d'acceptar un referèndum a Catalunya: "Aquests dos pols, aquestes dues Espanyes, ja comencen a dibuixar-se".

Villatoro ha dit que si Espanya considera "consolidat" el seu ingrés al món occidental la seva actitud cap a la qüestió catalana ha d'"assemblar-se" a la de Canadà, la Gran Bretanya o Bèlgica, però també ha alertat que si el regne espanyol considera que "no pot acceptar aquesta limitació" i està disposada a fer "el que no faria un Estat democràtic" llavors "en surt un altre Estat, radicalment diferent".

"Espanya [...] pot ensenyar dos rostres molt diferents a Europa. [...] Són dos rostres possibles. Són dues Espanyes. De moment, les reaccions han tendit a ensenyar el pitjor rostre. [...] Si guanya el pitjor, tots hi perdrem. Catalunya, Espanya i Europa" ha conclòs Villatoro.