Quan es commemora el quarantè aniversari del retorn del president Josep Tarradellas a Catalunya tothom fa referència a aquesta efemèride des d'una perspectiva històrica i políticament correcta. Perquè Tarradellas mereix, naturalment, el respecte i l'agraïment del poble català, ja que va aconseguir mantenir
la dignitat de la nació i de la institució de la Generalitat durant el franquisme. I és per això, que se li ha perdonat una part de la seva actuació molt més discutible i controvertida.
Però, ara en ple 2017 en el que el poble de Catalunya viu immers en el Procés cap a la consecució de la seva independència i dignitat nacional cal que reflexionem i ens preguntem. Per què la premsa i la classe política espanyola reivindiquen ara un Tarradellas i s'exclamen que "Ahora no podemos hacer una operación Tarradellas y adormecer al pueblo catalán trenta o quarenta años más.." i es lamenten que "No exista ningún Tarradellas"?. I tenen tota la raó.
El que sovint no s'explica són els dubtes que,en el seu moment, va generar el retorn de Tarradellas a referents del país com : Antoni Gutiérrez Díaz, Josep Benet, Jordi Pujol i a tants d'altres. No hem d'oblidar que el seu retorn va frenar en sec el pas endavant i la mobilització del poble català dels anys 1976 i 1977 quan el moviment obrer i popular eren l'opció majoritària en el si del qual es començava a albirar, també, una forta reivindicació nacional.
Puc afirmar sense por a equivocar-me que amb l'operació Tarradellas l'Estat va aconseguir frenar el procés d'aquells anys i només cal llegir les memòries de Salvador-Sánchez Terán (Governador Civil de Barcelona fins l'abril del 1977) per entendre que es va tractar d'una operació d'estat en tota regla o repassar els escrits del ministre de l'Interior d'aquells anys,Martín Villa, per conèixer de primera mà els detalls de com es va elaborar el seu retorn amb la intervenció dels serveis d'intel·ligència de l'estat.
Sóc conscient que amb aquest article puc ser titllat de políticament incorrecte però el que pretenc és que una operació d'aquest tipus no es pugui tornar a donar. I vull també que serveixi d'advertiment a la generació de la Independència que cal aprendre de la nostra història i anar en compte amb qui i com l'explica. Vull que entenguin que el Procés necessita trencar, d'alguna manera, amb el passat, les seves pors, els seus condicionaments i els seus complexes perquè se'ns ha obert una escletxa en la història que hem de saber aprofitar. Avui l'Estat no té un Tarradellas per frenar-nos ni se l'espera... Endavant doncs. Democràcia i referèndum.
