No només una enquesta que apareixerà els propers dies, en la que per primer a vegada Trias es posa per davant de l'alcalde Hereu en valoració personal, sinó també l'ambient que es palpa al consistori, és de fi d'etapa socialista. Si fa pocs anys tothom va estar d'acord que amb 23 anys de Jordi Pujol ja n'hi havia prou, els 32 anys de socialistes a l'Ajuntament, pesen molt. L'estrambòtic alcalde Clos i les seves excentricitats, primer, i l'actual política desenvolupada pels joves Martí i Hereu, condueixen la gestió socialista a un camí que ningú sap a on porta. I tot, a pesar de la bona gestió d'homes com Jordi Williams Carnes, que amb la seva tasca econòmica i d'innovació tecnològica, juntament amb la seva voluntat de consens, ha fet una important aportació a l'equip socialista.
Però a pesar de Jordi Williams, l'equip socialista condueix el vaixell de Barcelona sense rumb ni horitzó, sense aportar res de nou a la ciutat i als seus ciutadans. Esquerra Republicana, un dels aliats històrics dels socialistes, dia rere dia es desmarca i repeteix que no hi ha projecte. I CiU fa una tasca d'oposició, a diferència del Parlament de Catalunya, sensata, responsable, de la mà d'un experimentat Xavier Trias que adopta actituds diferencials vers la seva federació, amb un equip jove i divers, i recupera el sentit socialdemòcrata de la seva joventut. No oblidem que Trias fou un home de CCOO en el camp de la sanitat, i mai ha estat persona d'enfrontament, sinó de diàleg.
Trias, però, té un problema: el de si l'entorn d'Artur Mas el deixarà tranquil i si l'equip Madí no li organitzarà batalles fratricides amb ERC, DVD's, o qualsevol altre tipus de maniobra a l'americana sense escrúpols, que són la característica de la seva acció política.
Trias sap que les properes eleccions són possiblement la última batalla de la seva carrera política, i molts ciutadans, no només els de CiU, podrien optar per un home que ha demostrat que és capaç d'estar al servei del seu partit, però marcant un fet diferencial i personal. A més, podria projectar una ona expansiva que pogués recollir molt vot útil, inclòs socialista i jove, cansat d'un model que cada dia dóna mostres d'esgotament i, d'altra banda, cosa que no farà l'equip capitanejat per Martí i Hereu, podria convertir d'una vegada Barcelona en la capital d'una nació que és Catalunya.
s cert que la marca BCN' ven i és necessària, com han fet els socialistes, però Barcelona és quelcom més que això, i molts ciutadans estan cansats que s'utilitzi la ciutat en contra de les institucions nacionals de Catalunya.
Potser ara seria el moment d'equilibrar forces, i ja que al Palau de la Generalitat hi ha Montilla, que està complint amb una funció que podria ser històrica, la de convertir Catalunya en un sol poble, fóra bo el contrapoder de Trias a l'Ajuntament de Barcelona, remant, però, al costat del govern de la seva nació.
