Les protestes a l'Església catòlica acostumen a ser silents, discretes i gens habituals. El ramat catòlic és pacient, amarat de bona fe i defuig l'enfrontament. El recurs que sovint s'utilitza, davant d'un conflicte o de la discrepància per una línia de fons o una actuació concreta, és marxar, fugir, deixar la militància per entendre'ns. s el que alguns analistes anomenen el "cisma silenciós" de l'Església. Aquest seria el cas de milers i milers de bons cristians, compromesos i actius, que a poc a poc han anat abandonant l'Església els darrers anys. I és que costa molt acceptar determinades sortides de to, opinions i declaracions públiques dels qui ocupen, per exemple, la cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola. Aquesta setmana n'hem tingut dos exemples més, amb les comparacions al·lucinants entre el mòbil i les separacions matrimonials, per part del portaveu Martínez Camino, o bé els estirabots de l'ínclit bisbe Reig en què s'ha atrevit a qualificar els fills de parelles divorciades com uns "ninots de drap sense columna vertebral".
Per això que els pares de cinquanta nens i nenes que es preparaven per rebre la primera comunió a la Parròquia del Carme de Manresa hagin decidit abandonar la catequesi com a protesta és un fet inusual, greu. Els motius al·legats pels pares afectats es basen en què s'ha expulsat la religiosa sor González, de la comunitat de les Filles de la Caritat de l'Hospital de Sant Andreu, que havia estat la responsable de la catequesi familiar i de joves de la Parròquia durant 25 anys. La protesta no només ha estat protagonitzada pels pares directament afectats, sinó que també hi donen suport els catequistes de la Parròquia, el grup d'adults, el grup de joves, el grup de visitadores de malalts, el Moviment Cristià Comunitari, el Moviment Cristià de Pobles i Comarques, el Moviment de Professionals Cristians i els músics de la missa familiar. Tots ells van escriure una carta molt correcta al bisbe de Vic, Romà Casanova, per exposar-li el cas, agrair la tasca de la religiosa i demanar que l'Església estigui oberta als grups i les persones que treballen en una línia evangèlica. En la carta s'adreçaven directament al bisbe per denunciar que "com ja ens té acostumats als que no estem d'acord amb vostè segurament aquesta carta no mereixerà cap resposta per la seva part". Efectivament, no hi ha hagut cap resposta. Únicament ha reaccionat el rector de la Parròquia del Carme, Antoni Boqueras, del Seminari del Poble de Déu, que en el Full Parroquial ha demanat als pares que tornin perquè la seva opció "no és correcta".
L'afer dels nens de la catequesi d'aquesta parròquia de Manresa mostra, una vegada més, quin és l'estil i el tarannà del bisbe de Vic Romà Casanova. Un conflicte rere conflicte. I en cap dóna la cara, rebent els afectats i dialogant amb ells, per exemple. Però en el rerefons d'aquest nou incident cal situar també l'ofensiva expansionista de determinats nous moviments de l'Església catòlica, que es creuen en possessió de la veritat i expulsen sense cap misericòrdia les persones que els destorben. Concretament, a la diòcesi de Vic el Seminari del Poble de Déu ja s'ha quedat amb el Monestir de Santa Clara de les dominiques de Vic. I també ha aconseguit col·locar alguns dels seus peons en llocs clau: la Parròquia del Carme, els dos secretaris personals del bisbe Romà i la directora de l'Institut Superior de Ciències Religiosos de Vic.
