Ahir es va conèixer l'esperada sentència del jutjat de primera instància i instrucció de Lleida sobre el litigide les peces d'art de la Franja de Ponent. Bàsicament aquest tribunal civil desestima la demanda que va interposar
l'associació Amics del Museu de Lleida en la qual reclamava que s'avalés la titularitat de les obres d'art, és a dir que es confirmés que són propietat del Bisbat de Lleida. La sentència argumenta que no queda prou "acreditada l'adquisició de la possessió dels béns" perquè no s'ha aportat "cap document".
Evidentment, no és una bona notícia el contingut d'aquesta sentència, tot i que el tema resta obert i ben obert, ja que, com és lògic, els Amics del Museu de Lleida han anunciat que recorreran la sentència. De fet, els experts jurídics assenyalen que el litigi es pot eternitzar. No només per la via dels recursos, sinó que cal tenir en compte que el Parlament de Catalunya s'ha pronunciat molt clarament a favor de mantenir la unitat de la col·lecció, garantida per la legislació vigent en matèria de patrimoni artístic.
Però tampoc es tracta, evidentment, d'interpretar aquesta sentència de la manera que ho han fet des de l'Aragó i des de la Brunete mediàtica eclesial, que ho han presentat com un "varapalo" judicial o de "com exigir els papers de Salamanca i retenir els béns de la Franja". En aquest tema, l'agressivitat de l'Aragó, reforçada per les maniobres barroeres de la jerarquia de la Conferència Episcopal Espanyola, posa els pèls de punta. Els atacs despietats al bisbe Ciuraneta li van costar la salut i ara l'objectiu a batre és el bisbe Piris. Aquí sí que hi ha unitat d'acció i estratègia comuna entre la premsa, la classe política, el bisbe de Barbastre i les forces vives de l'Aragó. El darrer episodi d'agitació-propaganda ha estat la convocatòria d'una manifestació de protesta per al dia 7 de novembre, el dia que el Sant Pare consagrarà a Barcelona el Temple de la Sagrada Família.
Ara bé, en aquest cas enverinat de les peces d'art de la Franja, convé remarcar que les pressions i males maneres no només tenen l'origen a l'Aragó. La pedra angular del litigi és la propietat de les peces, comprades o permutades en una bona part pel bisbe de Lleida Josep Messeguer els segles XIX i XX. Doncs bé, la sentència es basa en el fet que no s'ha acreditat suficientment l'adquisició, la propietat. La raó és ben senzilla: el bisbe de Tortosa, Javier Salinas, en la seva etapa d'administrador apostòlic de Lleida no va voler que es presentés la documentació necessària, va cessar els responsables del Bisbat que s'oposaven als seus tripijocs i es va creure que, d'aquesta manera, l'afer es resoldria ràpidament, per la vida dels fets consumats, tal i com li demanaven des de Madrid i des de Roma.
