Enmig de l'onada d'escàndols per abusos sexuals que sacseja l'Església ha passat una mica desapercebut el comunicat oficial que els Legionaris de Crist van emetre des de Roma el 25 de març en què admeten les gravíssimes irregularitats que va cometre el seu fundador i reneguen d'ell. El fet, més enllà de les conseqüències religioses que se'n deriven per la importància eclesial de la congregació, té també repercussions i derivades en els camps polític, cultural i social. De fet, la segona legislatura del Govern Aznar no es pot acabar d'entendre sense conèixer mínimament l'enorme influència que hi va jugar aquesta congregació fundada a Mèxic el segle passat per un capellà influït per la revolució dels cristeros.
En una maniobra tàctica desesperada per salvar els mobles -i segurament també els seus caps- la cúpula actual dels Legionaris de Crist, dominada per mexicans i algun espanyol, va emetre l'esmentat comunicat en què afirmen en un llenguatge inusualment transparent que "no podem mirar la seva persona com a model de vida cristiana o sacerdotal". La inspecció especial, iniciada l'estiu de l'any passat tal com explicava Tribuna.cat ja ha finalitzat i per això s'han volgut avançar per parar el cop de la decisió que adoptarà el Vaticà en el decurs de les properes setmanes.
Molts anys després que comencessin a circular els rumors, cada vegada amb més fonament, dels abusos comesos per Marcial Maciel, finalment els seus successors han reconegut molts dels seus pecats. Entre altres fets esgarrifosos, el líder carismàtic d'aquesta congregació ultraconservadora, defensora a ultrança de la moral sexual més estricta i de l'ortodòxia, va abusar repetidament i durant molts anys de seminaristes, va tenir de dos a cinc fills, va tenir una triple o quàdruple vida amb diferents personalitats i passaports... i fins i tot va arribar a abusar dels seus propis fills i a alguns després els drogava perquè no el denunciessin. Les denúncies van caure en el buit perquè Marcial Maciel tenia padrins que el recolzaven, l'encobrien, li donaven suport cegament i el posaven com a exemple, en especial el cardenal mexicà Norberto Rivera i el secretari d'Estat del Vaticà Angelo Sodano. I Joan Pau II mai va voler entrar en el fons de la qüestió. Va ser l'actual Sant Pare, Benet XVI, qui va actuar amb gran decisió i el va castigar durament, tot reduint-lo al silenci el 2006, poc després de ser escollit.
Durant els darrers vint-i-cinc anys la influència dels totpoderosos Legionaris de Crist a la societat espanyola ha estat molt forta. Es van disputar amb l'Opus Dei, sense cap concessió a la caritat cristiana, la influència dels sectors més influents de la banca, la política, la cultura i l'economia d'institucions de tot l'Estat. Aquesta és una de les raons que explicaria que a poc a poc l'Opus Dei va anar "centrant-se" i apareixent com a sector eclesial més moderat, enfront dels nous moviments com els Legionaris de Crist que van optar per una agressiva estratègia de penetració en el gran Madrid a qualsevol preu.
Encara que hagin rebut aquest gran i contundent cop de mall, els Legionaris de Crist i la seva branca laica, Regnum Christi, continuen existint i funcionant. Per a mostra, un botó. Àlex Rosal Valls-Taberner, membre de Regnum Crhisti, impulsa aquests dies una campanya que té per objectiu la dimissió del president Zapatero: "Zapatero dimite ya.com". Oficialment la campanya, escampada a través d'internet, és promoguda per l'editorial d'inspiració Grupo Libres, dirigida per Álex Rosal. Aquesta és una de les seves gorres. Però en té més: director de Religiónenlibertad.com, director del quadern "Fe y Razón" del diari La Razón i columnista de la COPE.
