Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 13 de de febrer del 2012 | 18:37
Crònica · Anàlisi política
Marc Sanjaume

Serbis a la deriva

Avui quatre pobles del nord de Kosovo, més amunt del riu Ibar, votaran en un referèndum organitzat per les institucions locals si accepten l'autoritat del Govern de Pristina. La minoria ètnica del nou estat kosovar se sent menystinguda per les noves autoritats, que considera ètnicament albaneses.

HashimTadic

Barcelona · Els conflictes dels darrers anys han generat una situació d'inestabilitat a la zona. Ara bé, si fins fa poc les seves mirades es dirigien a Belgrad (la seva antiga capital), que de manera tàcita donava suport a les pràctiques de resistència i mobilització, sembla, però, que ja no podran comptar amb els "compatriotes" de l'altre costat de la frontera. El president serbi Boris Tadic, del Partit Demòcrata, té com a prioritat incorporar-se a la Unió Europea el 2014 i aquest mes de març s'espera que la Comissió Europea proclami definitivament el país balcànic com a candidat a formar-ne part. Aquesta vegada, doncs, els ultrancionalistes serbis, a l'oposició, s'han quedat sols reivindicant unes mobilitzacions que Belgrad considera que podrien donar mala imatge a la candidatura europea del país.

La pressió de Brussel·les ha fet que el govern serbi moderés la seva posició amb relació a la situació a Kosovo, tot i que Belgrad continua sense reconèixer el nou estat. Tadic, fa poques setmanes presentà una proposta de negociació basada en quatre punts: gestió dels monestirs ortodoxos, garanties per als enclavaments, propietats a Kosovo i un tractament especial a la minoria sèrbia a Kosovo. L'oposició ultranacionalista al Parlament serbi ja va fer saber aleshores a Tadic que el seu pla era molt moderat i sospitosament similar a l'informe d'Ahtisaari, el comissari de les Nacions Unides que recomanà el reconeixement internacional del nou estat.

El resultat dels referèndums locals és previsible, atès que gairebé un 100% de la població rebutja les autoritats de Pristina amb qui estan enforntats des de fa mesos. La situació de la minoria sèrbia, però, resulta ara molt incerta. Mentre Belgrad se'n desentén amb l'accés a la UE a l'agenda, Pristina es nega a buscar una solució institucional.

El mateix primer ministre kosovar, Hashim Tadci ha aclarit que no hi ha cap previsió d'oferir un arranjament especial ni a aquesta ni a cap minoria. D'altra banda, els comndaments de la KFOR, la missió internacional a Kosovo, han alertat del perill que la violència torni a esclatar a la regió fronterera. Enmig de tot plegat, ja han passat quatre anys des de la declaració unilateral d'independència i la minoria sèrbia del nord de Kosovo continua en la mateixa situació, entre Belgrad i Pristina, entre fronteres: a la deriva.


Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat